La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 16, Juliol - setembre de 2014
Dra. Asunción Lera Saint Clair
Investigadora Sènior Principal de Low Carbon Future a DNV GL (Oslo) i autora líder del 5è Informe de l'IPCC
El canvi climàtic és una violació dels drets humans d'aquells que menys hi contribueixen

Vostè és autora líder del volum sobre impactes, vulnerabilitat i adaptació del 5è Informe de l’IPCC. Quines han estat les principals conclusions?

Les conclusions principals són tres. Primera: que els impactes del canvi climàtic són ja evidents i substancials tant en sectors (seguretat alimentària, oceans, ecosistemes urbans i rurals, etc.) com en regions geogràfiques. Segona: que els impactes en el futur, si no es redueixen les emissions i es treballa per coordinar accions de mitigació i adaptació, poden ser gravíssims, afectar a milions de persones, posar en perill zones de costa, tenir un cost monetari i no monetari altíssim, i provocar canvis irreversibles. Bàsicament, un món amb un augment de més de 4 graus és un món desconegut. I tercera: que encara estem a temps d’evitar el riscos catastròfics i irreversibles.

Com han canviat respecte de l’anterior informe de l’IPCC els coneixements científics en relació a les qüestions dels impactes, la vulnerabilitat i les necessitats d’adaptació?

Sabem molt més, tenim una visió més real dels detalls, i sabem més de les implicacions per a les societats, però encara no tenim prou coneixement sobre els impactes socials o els costos reals d’un planeta en escalfament.

Quins són els riscos més greus provocats pel canvi climàtic?

Pèrdua de biodiversitat i serveis d’ecosistemes, inseguretat alimentària, portant al creixement de la pobresa –especialment en països pobres, però també noves formes de pobresa en economies desenvolupades–, disrupció de serveis i d’infraestructura bàsica –electricitat, aigua, salut, emergències–; impactes en la salut, noves malalties, emergències humanitàries en múltiples llocs a causa de fenòmens meteorològics extrems, canvis globals per a la pesca i la biodiversitat marina i, sobretot, augment del nivell del mar afectant a zones costaneres, a les ciutats més grans, i a les illes.

Estem a temps d’evitar-los?

Sí, podem evitar els impactes més greus si actuem avui. El futur es decideix amb les accions d’avui, i com més retardem l’acció de mitigar, menys oportunitats tindrem. Tot i així, cal transmetre el missatge que hi ha oportunitats per a una nova acció econòmica i per a la millora social.

Vostè ha centrat la seva investigació en els efectes socials del canvi climàtic. Què pot dir-nos sobre això?

La meva feina se centra en emmarcar el canvi climàtic com una qüestió eminentment social. Així com les persones i les societats creen el canvi climàtic, també elles tenen les solucions. No només és més positiu i important el missatge que el canvi climàtic es relaciona amb l’acció humana per a les solucions, sinó que, a més a més, aquest emmarcament social ens permet veure amb més claredat les oportunitats per construir un futur més igualitari i just.

El canvi climàtic ens obliga a apostar per un paradigma on el consumisme i les lleis del mercat, que no consideren els efectes socials i ambientals, ja no tenen un lloc central. La meva feina també se centra en analitzar com els riscos del canvi climàtic són diferents des de la perspectiva de les persones pobres o socialment excloses, i és que els principals riscos del canvi climàtic no són l’augment de 2 o 3 graus de la temperatura o les dades tècniques, sinó la intensificació i l’agreujament dels mals existents.

És el canvi climàtic un factor a tenir en compte en problemàtiques socials com els drets humans?

Absolutament. Primer, en contextos on es violen els drets humans, el grau de vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic és major. Al mateix temps, aquests impactes generen noves violacions. Des de la perspectiva dels drets socioeconòmics, no hi ha dubte que el canvi climàtic viola els drets humans d’aquells que menys contribueixen a la problemàtica, principalment sectors marginats de les societats.

El canvi climàtic no afecta a tothom per igual. Quines són les regions del món i els sectors més vulnerables?

La resposta és clara: les persones i les societats més pobres i amb menys recursos són les més afectades. En general, societats que tenen poca protecció social o poca capacitat per respondre davant d’emergències. Ara bé, la incidència dels impactes varia d’unes regions a unes altres. Els riscos al sud d’Europa són més greus que al nord d’Europa. Espanya és un mapa de color vermell en relació a l’abastiment d’aigua, per exemple.

Com afectarà el canvi climàtic als processos migratoris?

Hi ha un debat gran sobre aquest tema. Els impactes en les societats estan molt menys investigats i, òbviament, les prediccions són molt difícils de fer a llarg termini. Però la lògica diu que, quan les persones no tenen recursos, es desplacen per sobreviure. Sens dubte veurem grans desplaçaments per part de les poblacions afectades. Per exemple, a les costes o regions afectades per sequeres, o a les regions on les tempestes destrossen més del que es pot reconstruir. La migració ja és una estratègia d’adaptació per a molts persones que han perdut els seus cultius, o per aquells que han perdut els seus habitatges i no tenen assegurances per cobrir els danys.

El canvi climàtic potenciarà o generarà nous conflictes bèl·lics?

Sí. L’informe apunta que és possible que, en zones en conflicte on els recursos són limitats, els conflictes s’incrementin o n’emergeixin de nous.. Però és difícil quantificar aquests efectes o fer prediccions futures amb exactitud.

Com definiria el concepte d’adaptació al canvi climàtic?

Com la capacitat de reaccionar i planificar per poder respondre als canvis externs.

Què pot dir-nos del marc internacional i europeu sobre l’adaptació al canvi climàtic?

Europa té una comunitat d’experts i de practicants en adaptació bastant bona, especialment al nord. A Holanda o a Alemanya s’està fent una feina molt important, amb lliçons entre països. Per exemple, hi ha experts holandesos que estan treballant amb experts venecians sobre la protecció davant de l’augment del nivell del mar. En canvi, al sud d’Europa, on hi ha més necessitat de començar a treballar i a implementar mesures, es dediquen menys recursos a l’adaptació, tant pel que fa la investigació com pel que fa a la pràctica.

Quin marc temporal estableix l’informe per adaptar-nos als impactes del canvi climàtic?

Bé, això depèn. L’informe indica clarament que l’adaptació és la solució al canvi climàtic que ja està passant, com a conseqüència dels gasos d’efecte hivernacle que estem emetent actualment. A llarg termini, la mitigació d’avui és la que evitarà els impactes del futur. Les millors estratègies d’adaptació són la planificació per avui i la mitigació. En qualsevol cas, està clar que ens hem d’adaptar a una sèrie de canvis que ja són inevitables, i també que ens hem de preparar per enfrontar els que vindran si no canviem radicalment les fonts d’energia i l’abús dels recursos naturals.

Quin paper juguen les administracions públiques, les empreses i els ciutadans?

La resposta és clara: la responsabilitat és de tots. Es necessiten noves regulacions i lleis, una administració pública transparent i eficient. Es necessiten noves pràctiques en el sector privat, i mirar el canvi climàtic amb la perspectiva d’obrir nous horitzons de creació de riquesa sense destrossar el medi ambient i protegint a tots els sectors socials. A més a més, es necessiten ciutadans responsables i informats sobre l’ús de l’energia, responsables i solidaris amb els sectors marginats, i responsables i compromesos amb les generacions futures.

Creu que serem capaços d’adaptar-nos a la problemàtica del canvi climàtic? Quines dificultats i oportunitats podem trobar-nos?

El primer obstacle és el de comunicar l’absoluta urgència que aquest tema requereix a tots els sectors socials. Les oportunitats són moltes. En un món desigual, i amb falta de feina, la transició cap a models de desenvolupament i d’acció econòmica i social sostenible és la gran oportunitat de crear un món millor. Es necessita molta creativitat i treball, així com lideratge dels grups civils, polítics i del sector privat.

Com veu el futur climàtic d’Europa? S’assoliran els objectius de reducció de les emissions marcats pel 2030 i el 2050?

Vull pensar que sí, perquè l’alternativa és un món que no volem pels nostres fills i néts. Hem de veure el canvi climàtic com una qüestió humana i social, de fet, ens hem de plantejar una qüestió filosòfica molt bàsica: què significa ser humà durant l’era de l’antropocè?

Quin és el seu rol com a investigadora a DNV GL?

Després de molts anys al món acadèmic tradicional, m’he traslladat al sector privat. Des del departament d’investigació estratègica d’una fundació i consultoria global dedicada a la certificació i la verificació. La meva investigació consisteix a redefinir els sistemes de regulació per gestionar negocis de manera segura i donant confiança des de la perspectiva de la sostenibilitat.




La Dra. Asunción Lera Saint Clair és llicenciada en Filosofia i Sociologia per la Universitat de Barcelona, té un Màster en Filosofia per la Universitat de Florida del Sud, i es va doctorar en Sociologia a Noruega. Actualment és investigadora Sènior Principal del Programa Low Carbon Future de la certificadora i verificadora DNV GL a Oslo. Ha treballat com a directora d’investigació al Centre Internacional de Canvi Climàtic i Investigació Ambiental (CICERO) a Oslo.

És autora líder del 5ª Informe del IPCC Working Group II (impactes, vulnerabilitat i adaptació), membre del Joint Programming Initiative Connecting Climate Knowledge For Europe (JPI Climate), membre del consell del Swedish Research Council FORMAS Climate program, i membre del consell del Laboratori d’investigació avançada d’economia global al Centre d’estudis de Drets Humans LSE, entre d’altres.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció