La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 20, Juliol - Setembre de 2015
Alexander Leicht
Cap de secció d'Educació per al Desenvolupament Sostenible de la UNESCO
'Hem d'aconseguir mobilitzar l'educació perquè les nostres societats esdevinguin més sostenibles'

Què és l’educació per al desenvolupament sostenible?

Tal com recull el Full de ruta per a l'aplicació del Programa d'Acció Mundial sobre l'Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS), l’EDS és aquella educació que capacita els educands per prendre decisions informades i actuar de forma responsable en favor de la integritat del medi ambient, la viabilitat econòmica i la construcció d’una societat justa per a les generacions presents i futures. L’EDS és una educació integral i transformadora, que s’ocupa tant dels continguts i dels resultats, com de la pedagogia i de l'ambient d'aprenentatge. L’EDS assoleix el seu objectiu transformant la societat.

En què es diferencia l’EDS del concepte d’educació ambiental?

Actualment, la majoria de les experiències d’educació ambiental persegueixen aquests mateixos objectius. Per mi, a nivell pràctic, la diferència entre l'EDS i l’educació ambiental és poca. Fins i tot, m'atreviria a advertir dels perills de preocupar-se massa per la terminologia que utilitzem. El més important és que ens concentrem en el que és realment necessari: mobilitzar l'educació perquè les nostres societats esdevinguin més sostenibles.

Quin és el paper de la UNESCO en relació amb l'EDS a nivell mundial?

En tant que és l’agència internacional líder per a l’EDS, la UNESCO coordina l'execució del Programa d'Acció Mundial sobre Educació per al Desenvolupament Sostenible (el GAP, per les sigles en anglès). El GAP va ser aprovat per la Conferència General de la UNESCO, i reconegut per l'Assemblea General de l'ONU com la continuació del Decenni de l'EDS, que es va acabar al 2014. El nostre paper és el de canalitzar i potenciar aliances que permetin fer créixer el nombre d’accions per l’EDS arreu del món. També impulsem una comunitat global de pràctiques d’EDS a través d’un portal online d’intercanvi d’informació i d’experiències, i de l’organització d’un fòrum mundial.

L’educació és un procés complex en el qual intervenen una gran varietat d'actors (professorat, educadors, famílies, governs... ). Com treballeu amb tots ells?

Com deia, és bàsic potenciar les aliances. Per això, en el marc del GAP, la UNESCO està treballant per arribar a una àmplia varietat de parts interessades. Hem convidat aquells agents clau que tenen una gran capacitat d'incidència i/o desenvolupen activitats innovadores a formar part de les Xarxes de Socis, definides al voltant de cinc àrees prioritàries d'acció establertes al GAP. La mobilització de les xarxes existents de la UNESCO és una altra estratègia que estem seguint. Per exemple, la Xarxa del Pla d’Escoles Associades de la UNESCO, que reuneix més de 10.000 institucions educatives de 181 països; les Càtedres UNESCO d'Educació per al Desenvolupament Sostenible de tot el món; i la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, que compten 631 reserves en 119 països.

El Decenni de les Nacions Unides de l'Educació per al Desenvolupament Sostenible va acabar l’any passat. Quins són els principals èxits d'aquest programa de deu anys?

Les 10 conclusions principals de l'informe final sobre el Decenni de l'EDS (DEDS), que es va presentar a la Conferència Mundial sobre l'EDS el novembre del 2014 a Aichi-Nagoya (Japó), demostren que el Decenni de l’EDS ha animat centenars de milers de persones a reorientar globalment l' educació cap a l'aprenentatge i la vida sostenibles.

L’EDS s'ha incorporat a les polítiques d'educació i de desenvolupament sostenible, en els plans d'estudis de tots els nivells eductius, i en els enfocaments d'aprenentatge. S’han assajat nous marcs educatius i eines d’EDS, s’han creat associacions i xarxes, i s’ha desenvolupat la capacitat de disseminació de l'EDS. Aquests progressos s’han assolit gràcies a la feina conjunta de molts agents diferents durant deu anys.

Com ha canviat l'educació per a la sostenibilitat durant aquesta dècada?

Un repàs a la Dècada mostra dues fases diferents. Els primers anys, del 2005 al 2008, es van dedicar a la definició i a la promoció de l'EDS, a la identificació d'actors i activitats en marxa, a l’establiment d'aliances, i al desenvolupament de mecanismes de seguiment i avaluació. A partir del 2009, des de la Conferència Mundial sobre l'EDS, es va experimentar un canvi cap a un nou enfocament centrat en l’avenç de l'EDS en el context d'una educació de qualitat. Aquest canvi ha suposat, entre d’altres coses, l’èmfasi en els continguts educatius i les metodologies d'ensenyament i aprenentatge.

Després de deu anys de polítiques globals, podem dir que la consciència ambiental ha augmentat a través de l'EDS?

La nostra revisió de la Dècada ens ha permès arribar a la conclusió que les metodologies d’EDS avançades, interactives i impulsades per l’alumne, motiven els educands a preguntar-se, a analitzar, a pensar críticament i a prendre decisions en col·laboració amb d’altres. Tot i que calen més evidències, les investigacions fetes fins ara suggereixen que els estudiants que aprenen els continguts de desenvolupament sostenible a través d'aquests mètodes, desenvolupen unes majors consciència i responsabilitat envers el món que els envolta i el medi natural.

Quins són els propers passos? Quines són les noves metes?

Llançat el novembre de 2014, el Programa d'Acció Mundial sobre l'EDS té com a objectiu la generació i l’ampliació de l'acció d’EDS. Amb això, d'una banda, es pretén reorientar l'educació i l'aprenentatge perquè tothom tingui l'oportunitat d'adquirir els valors, les habilitats i els coneixements necessaris per contribuir al desenvolupament sostenible. I, d'altra banda, es pretén reforçar el paper de l'educació i l'aprenentatge en totes les agendes, programes i activitats que promoguin el desenvolupament sostenible.

El GAP compta amb cinc àrees d'acció prioritàries que volen afavorir la consolidació d’un enfocament estratègic i fomentar el compromís de les parts interessades. Aquestes àrees són les següents: 1) la promoció de polítiques d’EDS; 2) la transformació dels entorns d'aprenentatge i de formació; 3) la capacitació dels educadors i els formadors; 4) la mobilització de la joventut; 5) i el foment de programes locals d’EDS de base comunitària.

Podria explicar alguns dels projectes específics que la Secció d'EDS de la UNESCO està desenvolupant actualment?

A finals de maig del 2015, ens vam reunir 78 organitzacions de tot el món a París per donar el tret de sortida al treball de les Xarxes de Socis del GAP. També estem coordinant la primera edició del Premi UNESCO-Japó sobre Educació per al Desenvolupament Sostenible.

A més, la Secció dóna suport als països en l'enfortiment de les seves respostes al canvi climàtic, als riscos de desastres naturals i a la pèrdua de la biodiversitat. En aquest moment, estem formant i assessorant els responsables de les polítiques públiques i els educadors de setze països, per tal que puguin integrar l'EDS a l’educació, sobretot en els tres àmbits ja esmentats. Organitzem reunions regionals d'experts sobre canvi climàtic i educació per facilitar la creació de xarxes i l'intercanvi d'experiències entre regions. A més, desenvolupem i proveïm de materials d'ensenyament i aprenentatge, com és el curs en línia ‘El Canvi Climàtic a l'aula’ dirigit a professors.

Quines són les principals diferències entre països pel que fa a l'EDS ?

En el transcurs del Decenni de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible, s'ha fet evident que l'EDS s’ha d’ubicar en els contextos locals, nacionals i regionals. Els països i regions adherits, han posat l’accent en diferents qüestions ambientals i en diverses prioritats educatives, donant lloc a un rica varietat de concepcions i pràctiques d’educació per a la sostenibilitat. El ventall és tan ampli que resulta difícil especificar diferències significatives entre països.

On creu vostè que és més necessari millorar els programes d'EDS? En aquells països que contribueixen d'una manera més intensa als impactes ambientals globals, o en aquells països que estan patint els efectes més negatius?

La visió de la Dècada de l'EDS de l'ONU segueix sent certa: l’EDS és d'importància universal per ‘un món on tothom tingui l'oportunitat de beneficiar-se de l'educació i aprendre els valors, els comportaments i els estils de vida necessaris per a un futur sostenible i per a la transformació positiva de la societat’. En la mateixa línia, la Declaració d'Aichi-Nagoya sobre l'EDS, aprovada a la Conferència Mundial sobre l'EDS el 2014, assenyala que l'EDS és rellevant, tant per als països desenvolupats com per aquells en vies de desenvolupament.

Alhora, el Programa d'Acció Mundial sobre l'EDS dedica especial atenció als grups que són més vulnerables als impactes del canvi climàtic i al desenvolupament insostenible. Així, es dirigeix específicament a les nenes i a les dones, que tenen un rol cabdal com a impulsores del desenvolupament sostenible, i també se centra en els Petits Estats Insulars i Àfrica, que són particularment vulnerables al canvi climàtic.

Generalment, tendim a vincular l'EDS amb l'educació formal a les escoles de primària i secundària, però es dóna prou importància a l’EDS en els processos d’aprenentatge al llarg de tota la vida?

L’EDS no només abasta l’educació formal, sinó també l’educació no formal i la informal, així com l’aprenentatge permanent, des de la primera infància fins a l'edat adulta. L'informe final sobre el Decenni ha demostrat que l'EDS s’està estenent en els àmbits no formal i informal. En el dia a dia de les comunitats, les famílies i els individus de molts països, ha crescut la consciència pel medi ambient i el desenvolupament sostenible. S'han aconseguit molts èxits a través de l'educació i la capacitació orientades a enfortir el sector privat per respondre a la necessitat del desenvolupament sostenible. En molts casos, l'educació, la formació i els esforços de conscienciació estan afavorint l'adopció de la sostenibilitat com una estratègia empresarial. L’EDS s’està practicant des d’una perspectiva d’aprenentatge al llarg de la vida.

Com es mesuren els resultats i l'èxit de les iniciatives d'EDS?

Com a organisme coordinador del Decenni de l'EDS de l'ONU, la UNESCO ha fet un seguiment de l’evolució de les pràctiques d’EDS arreu del món i ha publicat tres informes en el transcurs de la dècada. També estem desenvolupant un sistema d’avaluació dels progressos en el marc del GAP i tenim el compromís de trobar un indicador adequat per mesurar l’assoliment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 4, relacionat amb l’EDS.

Sembla factible mesurar l’impacte dels programes d'EDS en el sector de l'educació –per exemple, podríem mesurar si les hores d'ensenyament dedicades a treballar el desenvolupament sostenible han augmentat–, però és més difícil avaluar els resultats en termes d’aprenentatge. Per dissenyar sistemes de mesura dels resultats dels processos d’aprenentatge, que captin la naturalesa holística de l’EDS, cal fer una anàlisi conceptual.

Els professors i educadors estan prou ben preparats?

Els educadors i els formadors són agents de canvi realment poderosos i necessaris per catalitzar la resposta educativa al desenvolupament sostenible. Però, perquè siguin capaços de contribuir vertaderament a la transició cap a una societat sostenible, primer han d'adquirir una sèrie de coneixements, habilitats, actituds i valors. A més, per abordar temes relacionats amb el desenvolupament sostenible, també han d’estar motivats i compromesos. Per aquesta raó, una de les àrees prioritàries del GAP és la formació d'aquests agents de canvi orientada a facilitar l'EDS i a fer augmentar el nombre d'institucions de formació del professorat que integrin l'EDS en els seus programes. Hi ha molta feina per fer en aquesta àrea.

Com s'imagina l'Educació per al Desenvolupament Sostenible d’aquí 20 anys?

Tot i que els resultats del Decenni per a l’EDS són prometedors, encara hi ha molta feina per fer. S’han de multiplicar els esforços. Per aconseguir-ho, serà necessari un dels elements més importants per a l'èxit identificats durant el Decenni: un lideratge fort. Seguim tenint grans reptes: la integració de l'EDS en els marcs nacionals de desenvolupament; la necessitat de mobilitzar la voluntat política i els recursos econòmics; la creació de plataformes intergovernamentals eficaces; i la construcció de noves aliances amb la societat civil i el sector privat. Si som capaços de fer front a aquests reptes en 20 anys, estarem molt més a prop del propòsit de l'EDS: la transformació de la societat per construir un futur sostenible per a tots.


Alexander Leicht és el responsable de la Secció d'Educació per al Desenvolupament Sostenible de la UNESCO, amb seu a París. Abans d'unir-se a la UNESCO al 2011, va ser Cap de la Secretaria Alemanya per al Decenni de les Nacions Unides de l'Educació per al Desenvolupament Sostenible de la Comissió Alemanya per a la UNESCO a Bonn, on també va dirigir l'equip organitzador de la Conferència Mundial sobre l'Educació per al Desenvolupament Sostenible (2009).

Anteriorment, va exercir tres anys com a professor universitari a Hongria i al Regne Unit, i es va formar com a mestre, amb un títol de postgrau en Literatura, a la Universitat de Marburg, (Alemanya) i a la Universitat de Massachusetts (Amherst, EUA). Té un Doctorat en Estudis Americans per la Universitat de Nottingham (Regne Unit).

Com a Cap de la Secció d'Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) a la UNESCO, les seves prioritats actuals inclouen la coordinació del seguiment de la Conferència Mundial de la UNESCO sobre l'EDS del 2014, on es va posar en marxa el Programa d'Acció Mundial sobre l'EDS, marc successor del Decenni de l'EDS de l'ONU.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció