La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 21, setembre-desembre de 2015
Fernando Santos-Martín
Investigador al Laboratorio de Socio-Ecosistemas (Universitat Autònoma de Madrid)
'Hem d'anar cap a polítiques de conservació que no es limitin a espècies o espais naturals concrets'

Quins avantatges té treballar per a la conservació dels ecosistemes en clau de serveis ecosistèmics?

Tant en el món científic com en el món de l’acció, s’ha treballat habitualment amb els valors intrínsecs de la natura: defensar-la per una sèrie de valors ètics. Amb el concepte de serveis ecosistèmics, ja no parlem només dels valors intrínsecs sinó també dels valors instrumentals de la natura, que tenen repercussions  clares en els sistemes econòmic, social i biofísic. El marc conceptual dels serveis ambientals ens ofereix metodologies per quantificar, modelitzar i parlar de forma tangible d’aquests valors instrumentals.

Els científics fa temps que treballeu en el marc dels serveis ecosistèmics, però el concepte té tanta trajectòria en l’àmbit de la gestió?

Clarament, no. Fins fa relativament poc era un tema exclusiu de l’esfera científica, i a nivell pràctic es reduïa a petites experiències locals sobretot de pagament per serveis ambientals, vinculades a projectes de cooperació. El punt d’inflexió és l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·leni, el primer programa internacional que posa sobre la taula els serveis ecosistèmics com a eina per influir en les polítiques, i que ha cridat l’atenció de tots els organismes internacionals, entre ells, la UE, que se l’està fent propi per dissenyar noves accions i polítiques estratègiques. A data d’avui, a poc a poc, això es va transposant a les polítiques nacionals i regionals.

Quins són els objectius de l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·leni?

Amb el canvi de Mil·leni, el llavors Secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan, decideix fer un anàlisi global de l’estat dels ecosistemes. Per fer-ho es va optar per un punt de vista innovador, incorporant el concepte de serveis dels ecosistemes. Per primer cop es posa el focus en la interfase home-natura, i això permet fer visible que les pèrdues en termes de biodiversitat o espais naturals tenen una repercussió sobre els nostres models de societat.

El teu equip s’ha encarregat d’aplicar aquesta metodologia a nivell espanyol. Com ho heu fet?

Primer de tot es va realitzar l’avaluació biofísica, que va involucrar més de trenta institucions i experts de tota Espanya especialistes en ecosistemes forestals, agrícoles, marins... Se’ls va proposar un marc conceptual comú per fer un anàlisi previ de l’estat i la tendència dels ecosistemes des del punt de vista de la biodiversitat i dels serveis ambientals que proveeixen. També es van analitzar els impulsors de canvis directes (canvis d’ús del sòl, espècies invasores, canvi climàtic...) i indirectes (aspectes demogràfics, econòmics...) que en les darreres dècades han pogut alterar els ecosistemes.

Però la feina no acaba aquí...

No. Vam completar la informació temporal de com havien evolucionat els ecosistemes amb un anàlisi d’informació cartogràfica de diferents serveis i dels impulsors de canvi analitzant la diversitat en les diferents zones i regions. En aquesta fase també vàrem incorporar diferents agents socials (periodistes, polítics, entitats...) i els vàrem proposar fer un exercici de visió de futur d'aquests ecosistemes. Després, el projecte ha tingut una tercera fase de valoració econòmica, i actualment estem treballant per comunicar els resultats a tota la societat.

Per poder avaluar els serveis dels ecosistemes són imprescindibles els indicadors econòmics?

No són imprescindibles, però des del punt de vista dels prenedors de decisions el debat està aquí. Tota la informació que vàrem recollir en les primeres fases està realment bé, però quina repercussió té això des del punt de vista instrumental? És aquí on la valoració econòmica, amb els seus pros i contres, s’està imposant com a metodologia bàsica per entendre la repercussió dels canvis en els ecosistemes en el nostre sistema social. No estic en contra de la valoració econòmica, en general, però sí que poso en dubte algunes formes de fer aquesta valoració i alguns missatges que s’estan donant. 

Podries posar algun exemple de mal ús de la valoració econòmica?

Donar un valor econòmic sense cap explicació darrera em sembla quelcom absurd. Per exemple, hem de creure que el segrest de carboni val X segons un mercat de carboni fictici que s’ha creat només per això. Aquest seria un clar exemple d’ús de la valoració econòmica en el que no estic gens d’acord, perquè el missatge que dóna és perillós, en tant que dóna a entendre que aquell servei té un valor en la mesura que el podem incorporar i fer funcionar des d’una concepció exclusivament econòmica. És evident que el polític vol xifres amb les quals poder prendre decisions, però aquests números no són simples, i s’han de llegir sempre en el seu context.

I pots posar un exemple de valoració econòmica positiva?

Aquelles que parteixen d’un punt de vista sociocultural, i que ens serveixen per analitzar quines són les percepcions de la gent sobre el valor dels serveis ambientals. Una de les motivacions per fer la valoració econòmica és que en l’àmbit biofísic tenim força dades sobre serveis d’abastament (fusta, aliments, provisió de agua...), però ben poca sobre serveis de regulació (qualitat de l’aire, regulació climàtica...) o culturals. Com que no hi ha dades no es pot justificar de forma quantificada l’estat o la tendència d’aquests serveis i no es tenen en compte en la presa de decisions. Des del món científic s’està treballant de forma intensa  per omplir aquest buit d'informació i posar de relleu els serveis de regulació i culturals.

Quines són les conclusions de tot aquest procés? Com estan els nostres ecosistemes?

Resumint, podem dir que aquells ecosistemes que han estat deixats de banda en les polítiques de conservació estan en pitjor estat, i aquesta situació es concentra sobretot en ecosistemes aquàtics: zones costaneres, aiguamolls i, per descomptat, ecosistemes marins. Són els que estan sota més pressió i són més vulnerables. En un context mediterrani, on el bon funcionament dels ecosistemes aquàtics és fonamental, això pren una dimensió encara més preocupant. En canvi, els ecosistemes on s’han concentrat polítiques de conservació estan, en general, en millor estat: zones de muntanya, boscos, zones agrícoles dins la Xarxa Natura 2000...

La conclusió és un toc d’atenció a considerar els ecosistemes que fins ara no han estat en el punt de mira de les polítiques de conservació. En concret, a la costa mediterrània, on els interessos econòmics han propiciat que les polítiques de conservació hagin estat inexistents o vulnerades.

Cap on haurien d’encaminar-se les polítiques de conservació?

Un dels missatges clau que cal llançar és que hem de superar la diferenciació entre les zones protegides i les que no ho estan. El món natural no funciona així, és un tot continu, i la connectivitat entre tots els ecosistemes és imprescindible per garantir el seu bon funcionament i el dels serveis que proveeixen. Hem d’anar cap a polítiques de conservació que no es limitin a un espai o a una espècie concrets, sinó veure-ho com des d’una perspectiva àmplia.

Baixant a un nivell més pràctic, com es poden aplicar tots aquests resultats a la gestió ambiental del dia a dia?

Hi ha diferents escales d'acció sobre aquest tema. A nivell europeu, l’actual estratègia de biodiversitat de la UE ja es fonamenta en l’anàlisi de serveis ambientals. Hi ha un full de ruta clar que inclou fer una avaluació des del punt de vista biofísic i econòmic,  que serveixi de base per un mecanisme de comptabilitat ambiental a nivell europeu i, alhora, ajudi a definir polítiques concretes. Encara no està clar com es farà, però el camí està molt marcat.

I a escales locals o estatals?

Potser el més interessant de treballar en clau de serveis ambientals és la transdisciplinarietat que aporta. La gestió del medi ambient està molt sectorialitzada. Per exemple, les polítiques d’aigua tenen repercussions sobre la gestió de l’aigua però no existeix comunicació entre elles. El marc del serveis ambientals dels ecosistemes trenca aquestes barreres. Sota una mateixa metodologia es parla d’ecosistemes marins, forestals i agraris, i ens permet veure les relacions que existeixen entre ells. Genera la necessitat d’intercomunicar-se i treballar de forma relacionada.

Com creus que evolucionarà el concepte de serveis ambientals en els propers anys?

Per fi la política se l’ha fet propi i tot just ara comença a estudiar-se com utilitzar-lo de forma pràctica en la presa de decisions. Ara mateix tenim una finestra d'oportunitat que està oberta, però no ho estarà sempre. En els propers anys veurem si aquest marc conceptual és realment útil, o si es queda en un exercici més o menys interessant des del punt de vista científic. Crec que serà la primera opció. De fet, ara mateix el nou concepte de moda són les “nature based solutions”, que al cap i a la fi consisteixen en dur a la pràctica el concepte de serveis dels ecosistemes i plasmar-lo en solucions concretes.

I en general, cap a on creus que anirem en l’àmbit de la conservació dels ecosistemes i els serveis ambientals?

Això és impredictible. Un sol concepte no pot canviar res, tot i que el potencial de parlar en clau de serveis ambientals a nivell comunicatiu és molt gran. Hi ha molta feina per fer per canviar pautes de comportament i mentalitats molt instaurades en la societat, i aquí els professionals de comunicació tenen un paper cabdal.

D’altra banda, els científics havíem vist en el moment de crisi econòmica una oportunitat per plantejar canvis estructurals que permetessin generar canvis reals per millorar les polítiques de conservació i gestió de la natura, però desgraciadament això no ha estat així. Al contrari, la crisi ha servit per apuntalar encara més un model molt negatiu per al nostre entorn. Les senyals no són positives però mantinc l’esperança, perquè es poden donar canvis socials molt importants que obrin la porta a noves formes de gestió i a noves polítiques per als nostres ecosistemes.


Fernando Santos és investigador sènior al Laboratorio de Socio-Ecosistemas del Departament d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid. Les seves investigacions se centren en l’avaluació dels ecosistemes i les seves relacions amb el benestar humà. Ha publicat nombrosos articles i capítols de llibres sobre el marc conceptual del serveis dels ecosistemes i la seva relació amb aspectes socials, econòmics i ambientals. És membre de l’equip científic que coordina l’aplicació de l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·leni a nivell espanyol.

http://ww.uam.es/gruposinv/socioeco/ficha_equipo_FSantos.htm

http://www.researchgate.net/profile/Fernando_Santos-Martin



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció