La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 21, setembre-desembre de 2015
Joan Pons
Consultor a INSTA Serveis Jurídics Ambientals
'Cal una llei de biodiversitat que permeti desenvolupar la regulació de serveis ambientals a Catalunya'

Cada cop es parla més del concepte “serveis ambientals dels ecosistemes". Com el definiries?

És un concepte ampli i, fins i tot, diria que no estem descobrint res de nou. La seva importància rau en que ens permet ser conscients i determinar el valor (que no té perquè ser quantitatiu) d’allò que ja coneixíem, que la natura ens ofereix una sèrie de béns i serveis, i ens serveix per determinar l’impacte que això té en el benestar de les persones.

Quin avenç suposa parlar de conservar serveis ambientals respecte de parlar de conservar la natura o fer un ús racional dels recursos naturals?

Tradicionalment, les polítiques de conservació s’han associat a preservar una imatge que els humans tenim o volem de l'entorn, que no té perquè correspondre amb la imatge que la natura tindria de per sí. Treballar en clau de serveis ambientals dels ecosistemes ens permet fer un pas endavant, no només conservar perquè tenim uns valors i uns principis, sinó també preguntar-nos per què cal protegir aquests valors i com això reverteix en el dia a dia de les persones i en el seu benestar.

Podries posar-nos exemples concrets de serveis ambientals i la seva diversitat?

La millor manera d’explicar-ho és parlant d’un lloc en concret. Per exemple, el Delta de l’Ebre. Si un delta funciona com ha de funcionar, la simple acumulació de sediments ja suposa una protecció de la franja litoral vers possibles temporals de mar (un servei de regulació). Per altra banda, la base de sediments proporcionada pel riu suposa un avantatge per a certs cultius, com l’arròs (un servei d’abastament). Finalment, la gent coneix el Delta pel seu paisatge, que ha modelat la cultura de lloc i la seva gent (un servei cultural).

Per poder aplicar mesures de gestió encaminades a conservar aquests serveis ambientals dels ecosistemes abans s’han de poder valorar de manera objectiva. Com es fa?

La valoració qualitativa és ben senzilla. Cada servei ambiental disposa d'una sèrie de paràmetres i indicadors mesurables, ben desenvolupats i controlables. Fins i tot mirant enrere. Analitzant la història de les cobertes del sòl, podem determinar la qualitat de certs serveis ambientals del passat. Sovint, aquesta valoració qualitativa duu intrínseca una valoració quantitativa. També tenim les eines per valorar quantitativament i, fins i tot econòmicament, els serveis ambientals.

Posar un valor econòmic. Hi ha qui ho trobarà una visió massa utilitarista...

Quan parlem de valoració econòmica no volem dir que es pugui pagar. La clau en les valoracions quantitatives no és tant mesurar, sinó que ens serveixi per comparar. Si valorem un bosc quantitativament, i econòmicament, només per la seva fusta, ens estem perdent moltes coses pel camí. Un bosc també proveeix de suro, bolets..., facilita la retenció de l’aigua en el subsòl... En el cas que es pretengui substituir una hectàrea de bosc per un altre ús, seria interessant saber la valoració econòmica dels serveis ambientals que aportaria aquest nou ús i poder comparar. Què passa si al PIB del sector primari hi afegim el valor, comptabilitzat econòmicament, dels serveis ambientals d’aquesta activitat? Doncs que el seu valor es dispara. Des d’aquesta perspectiva, l’afirmació que el sector primari aporta molt poc comparativament amb altres sectors és molt discutible.

A Catalunya s’ha fet l’exercici de valorar els serveis ambientals de cara a aplicar-lo a la gestió i al disseny de polítiques?

A nivell global no, i no és una dinàmica existent, tot i que en casos puntuals s'està utilitzant. S'ha fet per exemple amb els bolets. Hi ha sobre la taula una proposta de gestió de la recol·lecció de bolets que en principi havia d’entrar en vigor aquesta temporada, però no ha estat així degut a la situació política actual. Prèviament s’havia fet una valoració del serveis ambientals, quantificant fins i tot l’impacte econòmic d’aquesta activitat.

Hi ha altres experiències de valoració de serveis ambientals a nivell d’estudi però que no s'han traduït després en una política concreta. Aquest és el pas que ens falta. Per exemple, en els estudis d’impacte ambiental de plans, programes i projectes seria interessant que s'inclogués l'anàlisi dels serveis ambientals que hi ha en aquesta zona i que es deixaran de prestar. Ara bé, per arribar a aquest grau d'aplicació pràctica abans cal disposar d’una radiografia detallada dels serveis ambientals dels ecosistemes a nivell de país, cosa que ara mateix no tenim.

Quina experiència internacional de regulació de serveis ambientals destacaries?

Costa Rica. La destaco no tant pels seus èxits, de fet ha tingut les seves ombres, sinó perquè ha estat un país pioner en aplicar pagaments per serveis ambientals en l’àmbit forestal. En aquest país, el turisme de natura es va disparar durant els anys 90. Per contra, la desforestació arran de certes activitats econòmiques era una amenaça. Davant aquesta situació es va fer una valoració prèvia per determinar què es deixava de guanyar (quins serveis ambientals es perdien) amb la tala dels boscos. D’aquest anàlisi se’n van extreure uns imports per servei ambiental i per hectàrea, i a partir d’aquí es va començar a compensar als propietaris forestals per aplicar una gestió concreta d’aquelles masses forestals en benefici de l’entorn, i de retruc del turisme. D’aquesta manera els propietaris no se sentien desemparats en el cas que haguessin de renunciar a altres projectes econòmics.

Deies que aquesta política té les seves ombres. Per què?

Una de les ombres que tenen els sistemes de pagament per serveis ambientals és el risc que es converteixin en una compensació per no haver pogut fer una altra cosa que s’hauria volgut fer. És un risc que en el cas de Costa Rica s’ha donat.

I quina experiència destacaries pel seu èxit?

Un dels casos que també he estudiat és el projecte engegat per l’embotelladora d'aigua Vittel, al nord-est de França. La planta estava aigües avall d’una zona d’activitat ramadera molt intensa que provocava la contaminació de l’aigua de la conca. Els ramaders estaven complint la normativa, però tot i així, l’empresa necessitava millorar la qualitat de l’aigua per poder-la comercialitzar. Per solucionar-ho, la companyia va oferir incentius econòmics perquè els ramaders milloressin les seves tècniques i van aconseguir reduir molt la contaminació. 

Parla’ns més dels sistemes  de pagament per serveis ambientals. Com funcionen? Qui paga què? I, en concepte de què?

Normalment funcionen a través d’uns fons econòmics, en general públics, que se solen nodrir d’impostos que graven una activitat contaminant o productes que poden generar contaminació, com els combustibles fòssils. Aquest fons serveixen per compensar propietaris o activitats econòmiques que fan una activitat beneficiosa per la millora i la conservació de serveis ambientals. Estem parlant no d’un pagament, sinó d’un cobrament. També es pot donar a la inversa, el que seria estricament un pagament, quan a través d’un mecanisme de taxes, una activitat o persona que es beneficia o obté un gaudi personal d’un servei ambiental paga pel seu ús. Aquesta segona opció és la que genera controvèrsia.

Perquè suposa començar a pagar per quelcom que fins llavors teníem gratuïtament ...

El cas dels bolets, per exemple. L’explotació d’aquest servei ambiental genera un benefici per als boletaires i, a més a més, es dóna en finques privades, que pateixen uns impactes. En casos com aquest podem discutir si aplicar-lo o no. Jo personalment en sóc partidari. El problema és si això se’ns escapa de les mans i s’intenta vestir qualsevol cosa de pagament per serveis ambientals. He arribat a sentir a dir que pel simple fet de fer una excursió guiada per un paratge natural es pagui una taxa en concepte de servei ambiental del paisatge. En aquest cas es portar-ho massa a l’extrem.

Ja has posat exemples d’algunes eines de regulació de serveis ambientals que s’utilitzen a casa nostra. Se’n podrien utilitzar més?

Sí. Les experiències que s’han desenvolupat fins ara són comptades. Bàsicament la regulació de la recol·lecció de bolets. Ja fora de Catalunya podem destacar els contractes agraris vinculats a la reserva de la biosfera de Menorca, un cobrament per conservar una sèrie de serveis ambientals i un tipus d’activitat concreta que revertia en la conservació del paisatge l’activitat econòmica i el turisme. Ja no existeixen. També hi ha eines secundàries, mecanismes de fiscalitat ambiental que acaben revertint en la conservació dels serveis ambientals tot i no ser el seu objectiu o taxes en espais naturals que es destinen a mesures de conservació, com és el cas de la platja del Castell, on per accedir amb vehicle s’ha de pagar una taxa. No deixen de ser eines molt puntuals i els falta un marc més general.

Podries resumir una proposta de gestió basada en el marc dels serveis ambientals per a Catalunya?

Abans d’establir qualsevol proposta ens cal una diagnosi completa dels serveis ambientals de Catalunya. Un cop tinguem això, crec que no serà necessari inventar massa coses noves, sinó aprofitar mecanismes que ja tenim. Una de les propostes que faig és fer servir eines com la fiscalitat ambiental o la custòdia del territori per regular els serveis ambientals. Els acords de custòdia podrien determinar quins són els serveis ambientals sobre els quals estan revertint i seria realment interessant poder quantificar com estaven abans i després de la seva aplicació.

Quins són els elements necessaris que s’haurien de donar per a què aquesta proposta sigui viable?

Primer de tot, fa falta una Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural de Catalunya. En les darreres legislatures s’ha proposat en diverses ocasions, però en tots els casos el procés ha quedat aturat. Tots els esborranys i propostes de normativa que han estat sobre la taula ja incorporaven el concepte de serveis ambientals com un element important i, en algun cas, fins i tot, es preveia la regulació de sistemes de pagament per serveis ambientals.

D’altra banda, cal seguir treballant per ampliar el coneixement científic per tal que quan tinguem les eines jurídiques que permetin desenvolupar la regulació de serveis ambientals, ja tinguem bons estudis de base. El concepte i aplicació del marc dels serveis ambientals hauria de ser matèria d’estudi a les facultats de Biologia i Ciències Ambientals, però també en facultats de Ciències Econòmiques i Dret. 


Joan Pons Solé és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma i màster en Dret Ambiental per la Universitat Rovira i Virgili. Ha desenvolupat la seva tasca professional en els camps de la conservació del medi i l’educació ambiental, i actualment treballa a INSTA, Serveis Jurídics Ambientals, empresa de la qual és soci. És autor de del llibre Eines per a la regulació del serveis ambientals dels ecosistemes a Catalunya, publicat dins la col·lecció Quaderns de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili el juny de 2014.

@joanponssole



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció