La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 25, Gener - Març de 2017
Marta Garcia Paris
Presidenta de l'Associació Ecoserveis
Combatre la pobresa energètica a llarg termini passa per rehabilitar els edificis

Sembla fàcil fer-se una idea de què significa la pobresa energètica, però quina és la seva definició a nivell tècnic?

No existeix una definició consensuada, però en termes generals és la incapacitat de mantenir casa teva a una temperatura adequada. El que tenim clar és que la pobresa energètica depèn de quatre grans factors. El primer són les condicions de mercat: com més cara és l’energia més pobresa energètica hi ha. El segon factor són les circumstàncies individuals: les persones a l’atur, amb pocs ingressos, etc. tenen més risc de patir-ne. El tercer factor són les polítiques: allà on es fan polítiques de suport al consumidor vulnerable hi ha menys pobresa energètica. I el darrer factor, i de fet el més important, són les condicions de l’habitatge i el seu aïllament.

Podem saber a quantes persones afecta la pobresa energètica?

No és fàcil determinar un nombre exacte. Depenent de quina definició de pobresa energètica escollim, obtindrem una xifra o una altra, però hi ha estudis i valors que ens serveixen de referència. Segons l’Institut Nacional d'Estadística el 9,2% de la població espanyola declara que passa fred a casa seva. Segons l’Idescat, 600.000 catalans no poden mantenir la temperatura del seu habitatge a un nivell adequat. Un altre criteri per quantificar és la quantitat de talls de subministraments, que són al voltant de mig milió a Espanya. Aquesta xifra és aproximada perquè les companyies no faciliten la informació. També podríem parlar del 17% de la població espanyola que té humitats o goteres a casa, un altre símptoma de pobresa energètica.

Comentaves la importància de l’aïllament dels habitatges. Com estem en aquest sentit a Espanya?

Més de la meitat del parc d’habitatges es va construir abans del 1979, any en què va aparèixer la primera regulació que parlava d’aïllament tèrmic dels edificis. Per tant, tenim molts edificis mal aïllats que perden molta escalfor, hem de gastar més en calefacció i per això tenim més gent en situació de pobresa energètica.

El context del mercat també és un factor determinant. És cara l’energia a Espanya en comparació amb altres països?

A Espanya estem pagant una de les electricitats més cares d’Europa i els motius són polítics. Només un 20% de la factura d’electricitat correspon al consum, tota la resta ve donada per com està muntat el sistema. Un aspecte a qüestionar-se és perquè el gas i l'electricitat tenen un 21% d’IVA, a diferència de l’aigua que té un IVA del 10%, malgrat també són béns de primera necessitat. A més a més, els consumidors paguem un 5% d’impost d’electricitat i altres conceptes com la moratòria nuclear des dels anys vuitanta o més recentment el projecte Castor.

Com valores la llei catalana sobre pobresa energètica?

Catalunya ha estat pionera en la reglamentació de la pobresa energètica a Espanya. La principal característica de la Llei 24/2015 és que evita els talls de subministrament i aplica el principi de precaució. Les companyies no poden tallar el subministrament fins que no es demostri que l’usuari no està en situació de vulnerabilitat. De bones a primeres, no poden tallar a ningú la llum o el gas, i això és un pas molt important.

A la senyora que va morir en un incendi a Reus li havien tallat el gas...

Tot el rebombori que s’ha generat i el xoc entre la Generalitat i les companyies de subministrament és degut a que malgrat tenim la llei, no existeix encara el reglament que en detalla l’aplicació. Les companyies argumenten que manca aquest reglament per poder aplicar la llei, mentre que la Generalitat diu que sí que es pot complir. En tot cas, la llei és un gran avenç.

Evitar els talls és molt important, però és suficient?

Tot i que fins fa pocs anys ha estat un problema ocult, la pobresa energètica sempre ha existit, i les solucions de l’Administració i les accions polítiques sempre han estat mesures correctives: evitar els talls i pagar les factures.El que manca és treballar per a la prevenció, i en aquesta línia estem compromeses moltes associacions de l’àmbit social. Podem pagar una factura i evitar un tall, però si no anem més enllà tornarà a aparèixer el problema. Hem de protegir al consumidor per tal que no li torni a passar.

Quins tipus de mesures recomanes per prevenir la pobresa energètica?

La primera mesura preventiva que cal aplicar és formar els treballadors socials en temes energètics. Molts només es fixen en el preu de la factura dels usuaris que atenen, i no saben que amb petits canvis en el contracte (baixar la potència contractada o cancel·lar serveis addicionals) es pot reduir molt el cost de la factura. Una altra mesura bàsica és donar un bon servei d’atenció a la ciutadania per informar-la i assessorar-la. La xarxa de punts d’atenció energètica que s’està posant en marxa a Barcelona és un bon exemple en aquesta línia.

Com funciona aquesta xarxa?

Estem formant a persones en situació d’atur de llarga durada per tal que puguin assessorar a les famílies per reduir el consum, optimitzar les seves factures, facilitar els tràmits amb les companyies (canvis de tarifa, bo social...) i també per evitar talls de subministrament. A través d'aquestes oficines d'atenció també s’instal·len mesures de baix cost per a l’eficiència energètica. Des de 2015 n’hi ha quatre en funcionament i ara s’ampliarà el servei a tots els districtes de la ciutat.

Què es pot fer per millorar l’estat dels habitatges a nivell energètic?

En relació a la rehabilitació energètica, una mesura de prevenció a llarg termini seria que els habitatges de protecció oficial tinguessin uns criteris d’eficiència energètica molt més alts. Per què no fem cases passives que no consumeixin energia? Actualment, els habitatges de protecció oficial construïts tenen moltes deficiències pel que fa al seu aïllament.

Ens podries donar exemples de bones pràctiques per combatre la pobresa energètica d’aquí o d’altres països?

Hi ha molts municipis que han creat taules contra la pobresa energètica per treballar de forma coordinada des dels diferents àmbits: medi ambient, serveis socials, salut, consum... També són molt útils les auditories a les llars en situació de pobresa energètica. La Diputació de Barcelona està posant en marxa un programa a nivell provincial per fer un miler d'auditories. Programes com aquest a gran escala són molt interessants a nivell de prevenció perquè arribes a moltes llars i fent un assessorament personalitzat pots garantir que aquestes persones no tornaran a patir pobresa energètica.

Quines situacions us trobeu quan feu aquestes auditories, i quines solucions permeten reduir més el cost de les factures?

On hi ha el potencial d'estalvi més gran és en l’optimització tarifària. Moltes persones en situació de pobresa energètica tenen contractes amb condicions pèssimes, sovint perquè han deixat passar a comercials agressius que venen de tot utilitzant estratègies enganyoses. Revisant les factures (veure si es té dret al bo social, si cal canviar de companyia, si es pot baixar la potència contractada...) aconseguim reduir molt el cost de les factures.

Pel que fa a mesures d’eficiència energètica els recursos que tenim són limitats. Gastem al voltant de 50 euros per habitatge (posem rivets a les finestres, canviem bombetes...). Amb aquestes mesures de baix cost aconseguim certs estalvis, però allà on veiem més impacte és en el canvis d'hàbits que aconseguim visitant a l'usuari a casa seva. Consells bàsics com treure el gel de la nevera són de gran utilitat.

En les darreres setmanes PP i PSOE també han anunciat mesures per combatre la pobresa energètica a nivell espanyol. Com les valores?

A nivell espanyol, fa temps que demanem un canvi en els criteris del bo social. Fins ara, s’hi poden acollir persones amb potències contractades baixes, jubilats amb pensions mínimes i famílies nombroses. Amb aquests criteris hi ha moltes persones en situació de pobresa energètica que no s’hi poden acollir, mentre que d’altres que no s’hi troben se n’estan beneficiant. Les accions anunciades per PP i el PSOE no recullen aquest canvi de criteri, simplement han anunciat que evitaran els talls de subministrament. És un rentat de cara, no una solució estructural.

Com s’aborda la pobresa energètica a altres països europeus?

Els països que porten més anys treballant i identificant la pobresa energètica ja han fet tot el que ara estem fent nosaltres (auditories energètiques, assessoraments, planificacions energètiques...) i ara estan més enfocats a mesures estructurals de rehabilitació energètica dels habitatges. Combatre la pobresa energètica a llarg termini passa per rehabilitar els edificis per aïllar-los. Aquest és l’horitzó cap on hem d’anar nosaltres en els propers anys.

Què podem aportar els ambientòlegs i les ambientòlogues en la lluita contra la pobresa energètica?

Les ambientòlogues hem estat cabdals per a la identificació del problema de la pobresa energètica a Espanya. Les primeres a treballar-ho vam ser ambientòlogues, arran d’una proposta que ens va arribar d’Anglaterra el 2007. Llavors el terme pobresa energètica ni tan sols apareixia si el buscaves a Google. En paral·lel, el primer estudi estatal sobre el tema el va fer l’Associación de Ciencias Ambientales.

Els ambientòlegs podem aportar la solució tècnica a la pobresa energètica si complementem la  formació rebuda a la carrera amb formació específica en temes energètics. Allò que sí que ens aporta la carrera és l’habilitat social i comunicativa, i una sensibilitat humana que fa que treballem molt bé aquests temes. Amb una persona que pateix pobresa energètica el tracte humà és la clau. Tots els ambientòlegs compartim aquesta sensibilitat, la idea utòpica de fer un món millor, que ens fa ser grans professionals en la lluita contra la pobresa energètica.

És possible un futur sobre pobresa energètica?

Hauria de ser-ho i ho hem d’aconseguir. Ens hauríem de posar una data. Arribar al 2020 sense pobresa energètica. Si hi ha voluntat política s’acabarà el problema. L’energia és un bé de primera necessitat, és un dret. Si ens el concedeixen no hi haurà pobresa energètica, però per aconseguir-ho l’hem d’exigir. Moltes persones ni tan sols obren les seves factures i paguen a les companyies sense qüestionar-se res. Això ha de canviar radicalment. Hem de ser conscients que l’energia és un dret que hem de reclamar.


Marta García París, Presidenta de l'Associació Ecoserveis

Marta García és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment es va especialitzar en Enginyeria i Gestió Energètica. Des de llavors ha treballat per a la defensa i protecció de l'usuari d'energia i actualment és presidenta de l'associació Ecoserveis, entitat pionera en la lluita contra la pobresa energètica a Europa des d' on gestiona projectes de planificació estratègica, recerca, innovació, divulgació, formació i dinamització comunitària en l'àmbit energètic. 

Forma part del Grup de Consumidors Vulnerables de la Comissió Europea i ha treballat com a experta en la temàtica pel Comitè econòmic i Social de la Unió Europea. És autora de diverses publicacions i consultora a la Universitat Oberta de Catalunya impartint cursos de temàtica energètica. 



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció