La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 25, Gener - Març de 2017
Marta Morera
Responsable del Pla Estratègic Rubí Brilla
Els ajuntaments hem de col·laborar amb les entitats socials per arribar a totes les famílies que pateixen pobresa energètica

Vàreu posar en marxa el projecte “Energia per a tothom” a Rubí ja fa quatre anys. En què consisteix?

L’objectiu principal del projecte és atendre a les famílies que tenen dificultats per pagar les factures energètiques, que en la immensa majoria són persones molt vulnerables. Des de l’Administració tenim l’obligació de donar-los suport.

Cada cop hi ha més famílies en aquesta situació tan difícil. Sovint, als talls de subministraments, s’hi sumen avisos de desnonament. A més a més, aquestes persones han de lidiar amb les traves burocràtiques que els posen les companyies i també les administracions. Tot plegat genera un nivell d’estrès i ansietat que ningú seria capaç de suportar.

Visiteu aquestes famílies a casa seva i les auditeu a nivell energètic. Què feu després?

El primer que fem en tots els casos és revisar la factura, perquè sempre es pot millorar. De fet, aquesta és la gran crítica que fem. Els comercials de les grans empreses energètiques van casa per casa i estan fent canviar a la gent del mercat regulat, que és on l’usuari pot tenir majors beneficis i accés al bo social, al mercat lliure, pagant burrades. Això ho aconsegueixen venent-los descomptes que no són tals i enganyant-los per fer-los firmar contractes amb serveis addicionals que no necessiten. És una estafa brutal.

I vosaltres els ajudeu a optimitzar les condicions dels seus contractes?

La majoria d’usuaris poden reduir la potència per sota de 3 kWh, i així optar de forma directa al bo social. També poden passar-se a tarifes amb discriminació horària, que surten molt a compte. Nosaltres ens fem càrrec d’aquests canvis de contracte perquè les gestions amb les companyies són molt feixugues i suposen un gran desgast per a l’usuari. Si a nosaltres ja ens costa, imagina’t a algú que no coneix tant a fons la qüestió.

També apliqueu mesures d’eficiència energètica?

Amb les auditories veiem com estan les instal·lacions elèctriques, i de quins electrodomèstics i aparells de climatització disposen. Identifiquem les necessitats de cada família per valorar quin tipus d’intervenció cal fer a cada llar .En alguns casos cal fer la instal·lació elèctrica nova per poder donar d’alta de nou la llum després d’un tall de subministrament o fan falta altres intervencions particulars. En paral·lel, fem intervencions genèriques a totes les llars posant regletes, temporitzadors i bombetes de baix consum.

Quins estalvis s’aconsegueixen amb aquestes intervencions?

Les famílies que ajudem estan pagant al voltant de 100 euros, i passen a pagar uns 20 euros. Una quantitat que moltes d’elles ja poden assumir sense haver de recórrer a l’ajuda de Serveis Socials.

Quantes persones heu ajudat fins ara i com valores el resultats del projecte després de quatre anys?

Hem ajudat a 214 famílies i hem invertit poc més de 68.000€. L’estalvi associat és de més de 61.000 €. Per tant, és un projecte totalment sostenible ja que comporta beneficis des del punt de vista social, ambiental i econòmic. És important subratllar que estem optimitzant pressupost i ajudant a que serveis socials no hagi de destinar tants diners a pagar factures.

Què més destacaries d’aquest projecte?

Un aspecte clau ha estat la col·laboració amb la universitat, que ens ha permès comptar amb estudiants d’enginyeria de l’energia en pràctiques. Ells s’han encarregat d’elaborar els qüestionaris i fer les auditories. Vam escollir estudiants que tinguessin un perfil social, ja que entrar a casa de persones en situacions tan extremes no ho pot assumir tothom.

També és important garantir la implicació de les famílies participants, per això hem anat millorant el projecte i hem incorporat una formació inicial obligatòria per a totes les famílies.

Les famílies que ateneu a través d’"Energia per a tothom" són usuàries de Serveis Socials. Com ho feu per arribar a persones que també pateixen pobresa energètica però no arriben per aquesta via?

Per arribar a totes les famílies s’ha de fer la màxima difusió possible i en aquesta tasca la col·laboració amb entitats socials és primordial, ja que elles reben demandes de molts veïns en situació de pobresa energètica. En aqueta línia, a Rubí hem posat en marxa una taula sobre pobresa energètica amb diferents entitats socials i veïnals. També és un bon exemple un projecte per donar a suport a 25 famílies en què hem col·laborat l’Ajuntament, l’Associació d’Ajuda i Suport Veïnal, l’empresa Leroy Merlin i la Fundación Ecodes.

Les accions que ens estàs explicant es troben en el marc del projecte "Rubí Brilla". Ens en pots fer cinc cèntims?

És un projecte integral de ciutat que promou l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en tots els sectors de la ciutat (industrial, comercial, domèstic, públic i mobilitat) amb l’objectiu de canviar el model energètic des de l’àmbit local. La clau de l’èxit ha estat la metodologia innovadora, la posada en valor dels treballadors de l’Administració (a través del grup impulsor i diferents grups de treball) i la transparència i participació dels agents implicats.

Quina és aquesta metodologia innovadora?

Realment és una metodologia molt senzilla que consisteix en integrar el criteri econòmic a la gestió del projecte. Sovint els departaments de medi ambient i d’altres serveis municipals pequem de no tenir en compte la part econòmica dels projectes i s’acaben fent grans inversions sense valorar realment ni el cost ni el seu retorn. I en paral·lel tenim consums energètics desmesurats que es poden evitar sense gastar ni un euro.

Al projecte Rubí Brilla, hem començat amb mesures sense inversió i amb el compromís polític de destinar l’estalvi generat en altres mesures amb retorn inferior a un any. Així,l’estalvi obtingut gràcies a optimitzar factures dels edificis municipals i altres mesures sense cost com la regulació de calefaccions, el vam invertir en monitoritzar els 10 edificis municipals que consumien més energia (suposaven un 50% del total). Si fem tots els passos correctes a nivell econòmic, cada cop tenim més estalvi acumulat sense haver demanat ni un euro de més al ciutadà, i el resultat a nivell d’eficiència energètica i l’impacte social no podria ser millor.

Per què és important abordar la pobresa energètica en un marc més ampli d'eficiència energètica i de canvi de model energètic?

La pobresa energètica és conseqüència del model energètic actual, i en el cas espanyol, també de la política energètica imperant els darrers anys on es prioritza el benefici de les grans empreses energètiques per sobre el dret bàsic i universal d’accés a l’energia.

Des del municipis podem actuar fins a cert punt per evitar la pobresa energètica. Què demanaries a les administracions superiors per facilitar-vos aquesta feina?

A diferència del municipis, les administracions superiors no tenen el contacte directe amb la realitat, i les seves iniciatives sovint acaben quedant en via morta per qüestions burocràtiques. Les administracions locals tenim la responsabilitat d’exigir a les administracions superiors que facin la seva feina i els diferents municipis ens hem de coordinar per traslladar aquestes demandes massivament. En el cas Generalitat, sobretot demanem que pressionin a les companyies d’energia amb qui tenen contacte directe.

I a nivell estatal?

El problema és que l’energia és un negoci. Necessitem que es facin polítiques enfocades a l’interès de persones, però actualment tenim polítiques que responen als interessos de les companyies. L’energia és un bé de primera necessitat i universal al qual tothom ha de tenir accés. En base a això s’hauria de regular el sector.

Des de la teva experiència en l'àmbit municipal, com valores la Llei catalana de pobresa energètica? És suficient?

La valoro de forma molt positiva. De fet, és una proesa haver aconseguit aprovar aquesta llei nascuda d’una iniciativa legislativa popular. El problema és com i si s’aplica. L’Aliança contra la Pobresa Energètica està ajudant molt donant suport a municipis i vetllant perquè es compleixi. És una llei d’emergència social, per tant, és suficient per a l’objectiu que persegueix.

Sovint, la pobresa energètica s'aborda només amb solucions d'últim recurs davant de situacions d'emergència, però tothom coincideix que caldria fer prevenció. Com fer-ho?

Evidentment pagar les factures no és la solució, ni molt menys. Hem d’anar a l’arrel del problema i per fer-ho cal incentivar i dur a terme projectes de rehabilitació energètica integral d’edificis amb mesures eficiència energètica i ús d’energies renovables, i fomentar la cultura energètica informant, assessorant i sensibilitzant a la ciutadania sobre eficiència energètica i factures energètiques.

Com es pot traduir això en accions concretes?

Per una banda, promovent beneficis i ajudes a la rehabilitació energètica integral dels edificis. No hi ha millor inversió a nivell municipal que la que es fa en eficiència energètica, perquè a diferència d’asfaltar carrers, construir equipaments o fer parcs, sempre genera un estalvi. A Rubí, enguany començarem a fer millores d’eficiència energètica en edificis d’habitatges de titularitat municipal amb l’ajuda d’estudiants de formació ocupacional de rehabilitació energètica i eficiència energètica. Els resultats ens serviran per planificar incentius fiscals a nivell domèstic.

Per altra banda, hem d’anar una passa més enllà per sensibilitzar a la ciutadania i fomentar la cultura energètica. Per això, hem creat un grup de treball amb tècnics de serveis socials, d’habitatge i de l’oficina d’atenció al consumidor, i entitats del tercer sector com la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. L’objectiu d’aquest grup és trobar la manera  d’arribar a més persones.

Quin ha de ser el paper de les empreses energètiques?

Les empreses energètiques han de ser part de la solució, evidentment, i no desentendre’s com estan fent fins ara. Per això, cal que tinguin clar que el servei que presten és un dret bàsic i, per tant, no és un negoci per especular ni obtenir-ne beneficis multimilionaris. Les energètiques són de les poques empreses que han incrementat beneficis durant la crisi i no precisament per la bona gestió duta a terme.

I el de les entitats socials?

Actualment, entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica o la PAH són les que estan suportant la major part de la càrrega de feina que correspon a les administracions i altres agents implicats. Aquestes entitats no existirien si hi hagués una bona regulació de l’Estat i les empreses subministradores de serveis s’impliquessin.

Ets ambientòloga. Com valores el nostre perfil professional per treballar en aquest àmbit?

És un perfil molt adequat. Per tractar la pobresa energètica és imprescindible la transversalitat que ens han remarcat tant a la carrera. L’ambientòleg aporta l’equilibri entre part econòmica, la part ambiental i la part social.

Quin consell donaries als professionals del medi ambient que des de diferents àmbits poden incidir en la lluita contra la pobresa energètica?

Als tècnics municipals els subratllaria la importància de treballar de forma transversal amb serveis socials i habitatge, i sempre tenir molt clar que el nostre client és el ciutadà, l’empresa, el comerç del municipi... No ens podem centrar només a fer normativa i fer-la complir. La vocació de servei de l’Administració s’està perdent i l’hem de recuperar. A més a més, és la part més gratificant de la nostra feina!

Per altra banda, els ajuntaments sovint contractem a consultories estudis que costen barbaritats i acaben quedant en un calaix. Entre tots hem de fer que les administracions siguin més eficients, i en aquest sentit les empreses poden ajudar a donar valor a la feina que es fa des del sector públic. 


Marta Morera Marcé és llicenciada en Ciències Ambientals i màster en Energies Renovables. Compta amb més de 15 anys d'experiència com a tècnica de projectes de medi ambient. Des de fa més de deu anys treballa a l’Ajuntament de Rubí on des del 2011 forma del grup de treball que lidera el projecte Rubí Brilla.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció