La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 1, Setembre - desembre de 2009
Josep Enric Llebot
Doctor en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona
"Arran de la recessió, el canvi climàtic està experimentant un abans i un després"

El temps és boig?

Aquí sí, però en altres llocs del món no. I és que a la Mediterrània el temps és boig per si mateix, sofreix moltes fluctuacions.

Sembla, però, que ara, es culpa el canvi climàtic d'aquesta bogeria.

El problema és que vivim allunyats del medi i això fa que en desconeguem els cicles naturals. Ens sembla que fa fred o fa calor, i això és una sensació, sí, però no és meteorologia. Però podem tenir una sensació climàtica? L'activitat del clima és un concepte abstracte i, com a tal, no tenim una intuïció formada per a aquest concepte abstracte. Tenim records, i a partir d'aquests records pensem que podem extreure una informació climàtica, però sovint els records són molt equívocs, no són elements objectius.

Quines evidències tenim, del canvi climàtic, a Catalunya?

Està canviant la temperatura, els patrons de la pluviometria, a les plantes els surten abans les fulles, que les papallones que voleiaven per aquí ara les podem veure, també, a l'alta muntanya, les glaceres dels Pirineus han desaparegut pràcticament totes. Són tot un seguit d'evidències indiscutibles; a algunes els podríem trobar alguna excusa de caràcter local, però la majoria són evidències que s'està produint un canvi climàtic.

A l' Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya s'hi afirma que «la complexitat climàtica de Catalunya constitueix una dificultat a l'hora de determinar i avaluar els canvis actuals i, sobretot, preveure els que es puguin produir en el futur. Es deu, això, al fet que el temps és boig, tal com ha comentat abans?

En part sí. A diferència de molts altres països, Catalunya, tan petita com és, té una gran diversitat de règims climàtics, de l'ordre de deu o dotze, de manera que determinar un comportament per a tota Catalunya resulta impossible.

Amb aquesta diversitat climàtica, com es pot abordar la recerca en el canvi climàtic?

Es poden anar quantificant coses, però no es poden donar missatges clars de cara a l'evolució futura del clima, perquè a Catalunya no hi ha elements projectius per a una escala tan petita. Per ara, podem afirmar que la temperatura augmentarà, disminuiran els recursos hídrics o que la irregularitat del clima s'incrementarà en la regió Mediterrània. En canvi, però, no podem saber què passarà a Terrassa o a Manresa.

Faci'ns cinc cèntims de la recerca que s'està fent a Catalunya en aquesta matèria.

Com a la resta del món, a Catalunya el canvi climàtic és una línia prioritària d'investigació. L'inconvenient és que la recerca que s'hi fa és fràgil perquè els grups de recerca són molt petits, depenen d'una o de dues persones. Les investigacions al nostre país s'estan centrant, sobretot, en la biologia marina, terrestre i de sòls, i en la quantificació de les regularitats de les temperatures. Properament, l'àmbit que creixerà més serà el de la modelització, però està molt a les basseroles, encara.

Canviem de tema. Per a alguns, l'energia nuclear és una bona alternativa a curt i a mitjà termini per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Què en pensa?

Abans que res, voldria aclarir que, avui dia, en termes econòmics clàssics, l'energia nuclear requereix unes grans inversions amb un termini de recuperació d'aquestes inversions a molt llarg termini, i això fa que molt poques empreses vulguin asumir aquest risc. En són un exemple els casos britànic i el suec: un cop s'ha aixecat la moratòria nuclear, cap empresa s'ha atrevit a invertir en una nova central. Dit això, hi estic a favor, o en contra? Estic en contra de l'energia nuclear per un motiu ben clar. I és que té un problema gravíssim: no sabem què fer dels residus. Per tant, per ara, crec que l'energia atòmica no representa una opció realment fiable.

Si hagués de triar una energia renovable, quina triaria?

Jo crec que no només hi ha una solució, sinó que s'ha d'optar per una diversitat de fonts energètiques. Ara bé, el principal problema de l'energia en relació amb el canvi climàtic és que calen sistemes d'emmagatzematge d'energia eficients que ens permetin alliberar els cotxes de l'ús de derivats del petroli.

En el cas dels vehicles que funcionen amb electricitat o hidrogen, hi ha gent que critica que, generalment, l'energia que s'ha utilitzat per produir-lo prové de fonts fòssils.

Com deia, la clau són els sistemes eficients d'emmagatzematge d'energia. És a dir, des del punt de vista ambiental és molt més eficient generar energia elèctrica en centrals que fan servir combustibles fòssils que no pas que el vehicle funcioni amb derivats dels combustibles fòssils. Dit d'una altra manera, a una empresa li surt a compte estalviar-se epsilon per cada megawatt que genera, però a l'usuari del cotxe no, ja que un vehicle més eficient seria econòmicament molt costós. És una qüestió d'economia d'escala.

I s'hi està evolucionant, en aquest àmbit?

Crec que s'hauria pogut avançar més si s'hagués invertit més en els sistemes d'emmagatzematge, perquè el problema no és generar energia, sinó que el cotxe sigui tan fiable, tan autònom com la resta de cotxes que circulen pels carrers. No es pot estar demanant, constantment, que la gent faci actes de fe. El voluntarisme està bé, però no és una política eficient.

Estem en temps de crisi. Quins reptes i quines oportunitats, en qüestió de canvi climàtic, es plantegen en aquest context?

En aquests moments, el canvi climàtic està experimentant un abans i un després. És una oportunitat per fer net, per desfer-nos de llasts que arrosseguem des del passat. El cas més evident és el de la indústria automobilística: no podem ni hem de mantenir una indústria automobilística que està obsoleta.

La informació sobre el canvi climàtic publicada en premsa, ha estat molt poca en el període comprès entre 1990 i 2002. És el que s'afirmava en l'Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Com a divulgador científic que és, li sembla que en els últims anys s'ha despertat l'interès per les qüestions ambientals?

Fa uns mesos, mentre preparava la meva intervenció en l'acte de presentació d'El periodismo ambiental, vaig trobar els resultats d'un estudi fet a partir d'una base de dades de notícies anglosaxones. Es van cercar paraules clau com global warming o climate change, i es va estudiar quina relació tenia, realment, el canvi climàtic amb les notícies on apareixien aquests termes: prop del 90% no tenien res a veure amb el canvi climàtic, sinó amb notícies puntuals com el Katrina, el monsó...

Estan preparats, els mitjans de comunicació i els periodistes, per afrontar les notícies relacionades amb el medi ambient?

El problema no és tant per la temàtica en sí, sinó l'estructura de les empreses periodístiques, ja que poques vegades poden tenir periodistes especialitzats. De vegades, algun periodista m'ha arribat a demanar que li expliqui les coses de manera que tothom ho pugui entendre. Però aquesta no és la meva feina, és la del periodista! És el periodista, qui ha de ser capaç d'interpretar la informació i traduir-la per al públic en general, i si no està especialitzat o no sap d'allò que li parlo, difícilment podrà fer bé la seva feina. Tot i així, considero que, en general, ha millorat molt la capacitat de transmetre les idees del canvi climàtic.

Parlem, per acabar, de la divulgació científica.

Als meus col·legues no els interessa fer divulgació científica, perquè en els àmbits científic i universitari fer divulgació científica no serveix per a res. Fins i tot, pot fer que perdis prestigi. Tot i així, a mi sempre m'ha agradat fer divulgació científica i, personalment, m'ha format molt parlar amb la gent i tenir aquest input de preguntes que de vegades són tontes..., però pensa que jo vaig escriure El temps és boig? a partir de preguntes!

 

Àngels Codina


Les recomanacions de l'entrevistat...

Un llibre

El ecologista escéptico, de Bjorn Lomborg. Espasa - Calpe, 2005

«Segons l'autor, el canvi climàtic no hauria de ser la nostra primera prioritat. És un llibre que fomenta la reflexió al voltant d'alguns tòpics relacionats amb el medi ambient».

Una pel·lícula

Una veritat incòmoda, d'Al Gore (2006). «Potser l'he vista 20 vegades i, per a mi, és l'única pel·lícula que explica bé què és el canvi climàtic.»

Josep Enric Llebot (Barcelona, 1953) és doctor en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i haver-se especialitzat en termodinàmica, arran de la creació dels estudis de Ciències Ambientals el 1992 -dels quals en va ser l'impulsor- es va decantar per l'estudi del canvi climàtic. «Em vaig adonar que si volia ensenyar als alumnes d'ambientals, primer havia d'aprendre jo de què anava tot això», confessa. Ara, disset anys després, és col·legiat d'honor del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, entre d'altres. Ha dirigit l'Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2005) i actualment en prepara la segona edició. La seva investigació se centra en la regionalització dels models climàtics, en l'anàlisi estadística de registres paleoclimàtics i en l'anàlisi de la complexitat i de les lleis d'escala dels huracans.



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció