La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 3, Maig - agost de 2010
Oriol Bohigas
Doctor arquitecte urbanista. És un dels fundadors de MBM arquitectes i, del 1984 fins al 1992 va ser conseller urbanístic de l'Ajuntament de Barcelona
"La manca de planificació a Barcelona després del Pla Cerdà ha suburbialitzat l'àrea metropolitana"

Què entén per ciutat?
La ciutat és la forma de vida de la modernitat, i la modernitat no tan sols entesa com el que està passant ara, sinó el que ha passat en els últims dos segles. És una concentració humana que crea un tipus d'implantació molt diferent del camp o del suburbi. És una estructura física molt especial i molt compacta que facilita una estructura social relativament nova a partir de l'últim segle.
Dient això, entrem en una visió una mica polèmica: la ciutat és una estructura fisica. Hi ha gent que diu que la ciutat són les persones, però això és mentida. Les persones són els que viuen a la ciutat -i són més importants que la ciutat-, però la ciutat és una estructura física. És una cosa construïda artificialment, és una estructura que està en contra de la naturalesa perquè s'hi oposa, la corregeix i la millora. Per tant, ciutat i naturalesa són dues coses contraposades i la ciutat és fonamentalment una estructura artificial construïda, dissenyada i pensada per millorar les condicions de la naturalesa i per afavorir, en canvi, una única condició de la naturalesa que és la capacitat associativa o gregària que té la humanitat.

Per tant, entenc que vostè seria un defensor del model de ciutat compacta, europea.
Totalment. Ser ciutat vol dir ser com el model europeu de ciutat compacta, cohesionada, dissenyada, formalitzada. El que no és això és una altra cosa, que potser és millor o pitjor que la ciutat, però no és una ciutat. Parlo, per exemple, dels models de ciutat asiàtica o americana, i no parlo de Nova York o de Chicago o de San Francisco, sinó de ciutats que estan al mig d'Amèrica, que són molt noves, que no tenen una tradició. D'això, no se'n pot dir ciutat. Es tracta d'implantacions residencials que no compleixen les condicions de competivitat, significació, de bona lectura, de marc per una vida social, etc., que ha de complir una ciutat.

A Catalunya cap a on estem tendim? Mantenim el patró clàssic europeu o estem tendint cap a un model, diguem, americà?
A Catalunya passa el que passa a tota Europa. Hi ha una voluntat i la possibilitat de mantenir una ciutat compacta, en la línia europea, per dir-ho d'alguna manera, però la realitat socioeconòmica indueix a que l'altre model de ciutat es vagi imposant. De totes maneres, quan analitzes una ciutat nord-americana o asiàtica, t'adones que, Déu n'hi do, de com es manté la compacitat en la major part dels països europeus, entre ells Catalunya. Encara hi ha una diferència tremenda entre Barcelona i Pequin i altres ciutats asiàtiques -sobretot les islàmiques-, que són un desgavell en què hi ha aquesta artificialitat de la ciutat ja no antinatura, sinó antihumana.

Fins a quin punt s'han tingut i es tenen en compte els criteris ambientals en l'urbanisme i la planificació de la ciutat?
Els criteris ambientals s'han tingut en compte sempre en les bones ciutats, en les que tenen una bona arquitectura i funcionen bé. És evident que els arquitectes del renaixement es preocupaven dels problemes ambientals; alguns exemples molt simples: feien les parets gruixudes per controlar la temperatura o el soroll. Eren unes mesures molt simples i a més no hi havia aquest respecte generalitzat per totes les capes socials, sempre hi havia una part de mal ambient que se'ls menjaven els pobres o els esclaus... Però en realitat, si per ambientologia entenem la capacitat de pressionar la lluita contra la intervenció negativa de l'ambient, això s'ha tingut sempre en compte. El que ha canviat, però, és la magnitud dels impactes i la consciència social de la societat.

Sóc molt crític amb els processos de participació ciutadana, ja que la ciutadania no té prou coneixements per decidir en un tema científic com és l'urbanisme    

Vostè sempre s'ha manifestat molt crític quant a la utilitat i la validesa de la participació ciutadana en temes relacionats amb l'urbanisme; el més recent, el debat al voltant de la Diagonal.
La meva opinió és que la ciutadania només pot participar en aquelles coses en què pot participar, és a dir, en allò sobre el que té un coneixement suficient o prou informació poder-hi participar. Quan veig que la gent ha de participar en un problema tan complicat com és l'ordenació del trànsit a tot l'Eixample de BCN, penso que és una barbaritat. Són temes cientifics! Jo poso un exemple que crec que és molt clar: en el camp de l'art, per exemple, imagina't que es decidissin les obres que hi ha en un museu per votació popular. És clar, de ben segur que sortiria un museu que és una porqueria. Un museu té una funció d'educar un públic, però si aquest museu el fa el públic que ha de ser educat, doncs anem malament. Això, que tothom ho veuria tan clar en aquest cas, en el de l'urbanisme no sé per què la gent no ho veu així. La comparació més xistosa seria la de la medicina. Si una operació s'hagués de decidir per consulta popular, no quedaria ningú viu.

Parlem ara de Barcelona, parlem del Pla Cerdà. Quina ha estat la seva importància?
La importància del Pla Cerdà, la bàsica, és la seva existència. Per mi, el més important és que hi va haver un moment en què els ciutadans de Barcelona, tant els obrers com els burgesos, van decidir que no podien seguir vivint en una ciutat emmurallada amb aquelles males condicions de salubritat i van proposar-se enderrocar les muralles per expandir la ciutat. Aquest fet va suposar una lluita contra els poders de Madrid, ja que la seva jurisdicció establia que no es podia edificar més enllà de la longitud típica del canó. El gran mèrit de Cerdà és l'enderrocament de les muralles i l'existència i execució d'un pla en un moment de gran tensió i, per tant, la gran capacitat d'ordenar aquella tensió.

Som dignes del llegat de Cerdà?
No. El Pla Cerdà va servir per estendre la ciutat més enllà de les muralles però amb ordre. Des d'aleshores, Barcelona no ha tingut un pla eficaç d'extensió, i aquesta manca de planificació ha creat la gran suburbialització de l'àrea metropolitana. Si quan Barcelona va superar l'Eixample, hagués tingut un eixample ben projectat com estava planificat l'Eixample quan es van enderrocar les muralles, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la ciutat de Barcelona serien mil vegades millor.

I aquesta situació, com es pot abordar?
Projectant i planificant bé l'àrea metropolitana.Un dels grans errors va ser l'eliminació de l'entitat política de l'àrea metropolitana; ara sembla que hi ha la intenció de recuperar-la, però és clar, ja han passat vint anys amb aquest desordre i el mal ja està fet. L'altre gran problema, extensible a l'urbanisme que es fa arreu del món, però especialment a Europa, és que es dissenya poc i es planifica massa. Hi ha moltes dades sobre la quantificació, sobre el trànsit, la vialitat..., però la gràcia de la ciutat és l'espai públic. La forma de l'espai públic ha quedat relegada en un segon terme i això és el que ha generat la suburbialització.

L'espai públic, doncs, és un element clau per articular la ciutat?
Evidentment, la ciutat, per definició, és l'espai públic; si no es projecta l'espai públic no es crea projecte de ciutat. Als anys del franquisme es construïen vivendes però no es projectava mai l'espai entre les vivendes, i aquesta és la definició de suburbi. Un suburbi és on hi ha una arquitectura que pot satisfer les teves necessitats però que, en realitat, no s'ordena segons l'espai públic.

Arran del 150è aniversari del Pla Cerdà, molts es pregunten què en serà, de Barcelona, d'aquí a cent cinquanta anys...
Jo no sé què en serà, no sé ni tan sols si existiran les ciutats. És molt possible que aquesta estructura antiurbana de les ciutats nord-americanes acabi predominant i que acabi sent el to general. Tot depèn de quina sigui l'estructura socioeconòmica definitiva del planeta, però si continua com ha estat fins ara, tot apunta a que tendirem al model de ciutat dispersa. Si les circumstàncies socioeconòmiques canvien -potser arran de la crisi que estem vivint ara-, és probable que es redreci cap al model de ciutat compacta, que es reconstitueixi la ciutat central.

Per acabar, centrem-nos en un dels temes de què s'ha parlat molt en els últims mesos: la degradació del Raval, un barri al qual està vinculat com a president de l'Ateneu Barcelonès i pel fet que el seu despatx és a la plaça Reial...
Ciutat Vella no és un barri on sigui fàcil viure. Les finques són velles, moltes no tenen ascensor... Hi ha una decadència en l'estructura física del districte, tant en el disseny com en l'arquitectura. Hi ha molts pisos buits, i això ha fet que s'hi hagi afincat molta immigració; hi ha molta delinqüència, però també és on hi ha més turisme. Qui més qui menys, quan ve a Barcelona, passa per la Rambla o per la plaça Reial... Per tant, se'n fa un ús molt intens, i això fa que estigui més brut que altres zones de la ciutat i, per tant, exigeix unes despeses que no hi són.
El barri, tot i això, s'ha intentat millorar-lo molt: s'han restaurat les façanes, s'han millorat les instal·lacions dels edificis, s'han posat ascensors a les finques..., però hi ha una cosa en què s'ha fallat: no s'ha sostingut una activitat comercial. I, al cap i a la fi, una ciutat es defineix molt per l'activitat de les seves plantes baixes. A la Rambla, per exemple, pràcticament no hi ha cap botiga que no sigui de souvenirs, de canvi de moneda o algun establiment de fast food. Com pot ser que un dels carrers més famosos del món no tingui atractiu comercial? Caldria fer un esforç en aquest sentit, per potenciar un comerç de qualitat a la Rambla i a la plaça Reial i no només botigues basades en el turisme tronat.


Les recomanacions de l'entrevistat

L'obra de Bruno Zevi i de Nikolaus Pevsner, «de referència per entendre l'origen de l'arquitectura i l'urbanisme moderns». També, Contra la incontinencia urbana (Oriol Bohigas, 2004), que versa «sobre la pèrdua del sentit urbà en el nou urbanisme, de fins a quin punt la ciutat té la incontinència de sortir de les muralles i envaeix el suburbi. Es tracta d'una anàlisi des del punt de vista professional, de l'ús de la ciutat i sociològic».



Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció