La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 16, Juliol - setembre de 2014
La futura Llei de Canvi Climàtic a Catalunya: objectius i actuacions

La creació d'una llei de canvi climàtic ha de néixer des de l'ambició i la necessitat de complir uns objectius de reducció d'emissions GEH que siguin fixats des de l'acceptació de la imperant realitat actual.

Si fa només quatre anys s'aconseguien mesuraments a l'Observatori de Mauna Loa a Hawaii de 390 ppm de CO2, actualment ja hem superat les 400 ppm, posant de manifest que mentre les polítiques climàtiques intenten prendre forma, el marge per actuar és cada vegada menor. Ja ho adverteix així l'IPCC o la AIE en els seus escenaris projectats a futurs.

A nivell regional, s'han desenvolupat polítiques climàtiques focalitzades en la consecució d'uns objectius de reducció d'emissions, amb mesures per a la mitigació i l'adaptació del canvi climàtic. En aquest sentit, les polítiques climàtiques regionals permeten en certa manera desbloquejar les polítiques climàtiques mundials en salvar barreres frontereres nacionals.

Des del COAMB, s'aplaudeix la iniciativa legislativa, amb el conseqüent procés de debat des de la responsabilitat col·lectiva a l'hora d'abordar un problema transversal a les activitats humanes. En aquest sentit, cal ressaltar que els dos pilars d'actuació per combatre el canvi climàtic (mitigació i adaptació) han d'abordar amb determinació objectius d'acord amb l'àmbit europeu:

- Mitigació: els objectius de reducció proposats d'un 25% per al 2020 i d'un 80-95% per al 2050, prenent com a any base 1990 haurien de tenir en compte l'impacte reductor esdevingut per la crisi econòmica, de manera que cal esperar un repunt de les emissions una vegada es reactivi el teixit productiu i el consum. Per tant, l'estalvi aconseguit per l'alentiment econòmic hauria de ponderar per un factor corrector que diferenciés la mitigació o reducció activa d'emissions amb la no generada per l'aturada productiva.

- Adaptació: la imposició d’objectius quantitatius respecte a l'adaptació ha de servir com a principi bàsic de desenvolupament en el marc corresponent: agricultura i ramaderia, aigua, biodiversitat, boscos, energia, indústria, serveis i comerç, infraestructures, residus, salut, transport i mobilitat, turisme, urbanisme i habitatge.

Hi mereixen especial menció les següents actuacions:

o L'estalvi i l'eficiència energètica, com a mecanisme que vehiculi un canvi de comportament general en l'ús dels recursos.

o L'autoconsum energètic mitjançant fonts renovables, en concordança amb el desenvolupament de smart cities, més sostenibles i adaptables als riscos del canvi climàtic.

o L'ús eficient de l'aigua, que racionalitzi el consum.

o L’apropiat ús del sòl, en concordança amb els riscos ambientals derivats del canvi climàtic i dels fenòmens meteorològics extrems.

o La millora de l'eficiència de transport, no únicament a través de tecnologies més netes en CO2, sinó a través d'una planificació de mobilitat coherent amb els objectius de reducció de recursos energètics.

o L’elaboració d'un mapa de riscos i vulnerabilitats d'infraestructures i territoris, fent especial esment als hàbitats costaners.

Aquests instruments han de propiciar un canvi global del comportament, producció i consum de la societat catalana, a través de mesures fiscals, econòmiques, socials, de transferència de coneixement i de coordinació i participació pública ciutadana.

D’altra banda, un dels aspectes clau de l'adaptació al canvi climàtic, des de la perspectiva ecosistèmica, és impulsar la restauració de la connectivitat ecològica i mantenir la que tenim actualment. En aquest sentit, és important recordar que encara està pendent d’aprovar-se el Pla Territorial Sectorial de connectivitat ecològica,  impulsat des del Servei de Planificació de l'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Finalment, pel que fa a la governança, cal esperar que un comitè de seguiment o un organisme centralitzador desenvolupi les línies estratègiques d'adaptació per a les polítiques sectorials. A més, aquest comitè hauria d’incorporar mecanismes de seguiment i control per informar i controlar el grau de compliment dels objectius marcats.





Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció