La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 16, Juliol - setembre de 2014
Connie Hedegaard - Comissària europea d'Acció pel Clima
Acabar amb la dependència dels combustibles fòssils importats que pateix Europa

Europa és, amb diferència, el major importador de combustibles fòssils del món. Els esdeveniments ocorreguts recentment a Ucraïna, Síria i l'Iraq han posat de manifest, una vegada més, la vulnerabilitat de la nostra economia davant de les brusques pujades dels preus, les pertorbacions energètiques externes i les intencions d'altres règims.

L'economia europea confia a mantenir-se viva gràcies a una transfusió de combustibles fòssils importats, sense buscar per si mateixa remeis que accelerin la seva recuperació.

Serveix com a exemple d’aquesta situació la nostra factura energètica. Durant anys, les importacions de combustibles fòssils han llastrat la nostra balança comercial. Actualment, Europa importa més de dos terços del gas i pràcticament tot el petroli que consumeix. I paga més de mil milions d'euros al dia pels combustibles fòssils que importa, la qual cosa representa més d'una cinquena part del total de les importacions de la UE.

La dependència energètica té un preu econòmic, això és clar. Però també té un preu polític. Un exemple il·lustratiu és el següent: per a sis Estats membres de la UE, Rússia és l'únic proveïdor de tot el gas que importen, i tres d'aquests països depenen del gas natural per satisfer una quarta part de les seves necessitats energètiques.
No seria més intel·ligent acabar amb aquesta dependència estalviant i produint energia aquí, a Europa? Els proveïdors estrangers poden interrompre el subministrament de petroli i de gas, però no poden fer res per aturar el nostre sol o el nostre vent. No poden fer-nos pagar l'energia que no consumim.

Si volem una autèntica seguretat energètica, hem de començar per casa. Podria argumentar-se que sempre és possible extreure més carbó. Seria això una solució? Evidentment, no. El carbó no solament és el principal responsable del canvi climàtic, sinó també de l’“smog”, la pluja àcida i la contaminació tòxica de l'aire. És, per tant, un enemic de les nostres estratègies i els nostres objectius en l'àmbit climàtic.

La seguretat energètica i l'acció pel clima van de la mà. No pot entendre's la una sense l'altra. Les energies renovables i l'eficiència energètica han de ser, doncs, dos ingredients indispensables en el camí cap a la independència energètica i la lluita contra el canvi climàtic.

La bona notícia és que Europa ja aconsegueix estalviar 30.000 milions d'euros a l'any gràcies a la substitució dels combustibles fòssils importats per energies renovables de producció pròpia. En altres paraules, estem invertint els nostres diners aquí, a Europa, enlloc d'enviar-los a la Rússia de Putin i a altres proveïdors de combustibles fòssils de tercers països.

A més, d'aquí al 2050, la UE podria reduir a la meitat les seves importacions de petroli i gas, la qual cosa representa un estalvi del 3% del PIB actual. Gran part de les inversions addicionals necessàries pot recuperar-se a través dels costos energètics estalviats. Els diners que ara se’n van a l'exterior podem invertir-los en les nostres pròpies indústries i serveis.

Així doncs, la seguretat energètica d'Europa no consisteix únicament a diversificar el nostre proveïment de gas per no dependre de Rússia, sinó en la construcció d'una economia menys supeditada a l'energia importada mitjançant un increment de l’eficiència energètica i dels recursos destinats a la producció d’energies netes dins de la UE. També hem de completar el mercat interior de l'energia, perfeccionar la infraestructura energètica i explotar millor els nostres propis recursos energètics.

Països i empreses de tot el món estan orientant les seves estratègies de creixement cap a l'acció pel clima. Així mateix, els compromisos internacionals de molts països estan condicionats per estratègies nacionals amb les quals es pretén reforçar la seguretat energètica i intensificar la competitivitat dels principals sectors en expansió.
Al gener, la Comissió Europea va presentar una sèrie de propostes per a les polítiques energètica i climàtica fins al 2030. Estableix, per exemple, dos objectius vinculants: reduir les emissions en un 40 % respecte dels nivells del 1990, i augmentar al 27% la quota de les energies renovables en el nostre consum energètic. Quant a l'eficiència energètica, el mínim que podem fer és fer més. Per tant, en els pròxims mesos presentarem una proposta per aconseguir una major estalvi energètic. Els líders de la UE s'han compromès a adoptar una decisió sobre tot el paquet, a tot estirar, a l'octubre.

D'altra banda, recentment els Estats Units han anunciat una sèrie de propostes legislatives per reduir les emissions de les centrals elèctriques. Es tracta de les mesures més dràstiques mai adoptades pel govern dels EUA per combatre el canvi climàtic i, amb això, està demostrant la fermesa amb què vol afrontar el problema. Durant la meva recent visita a la Xina també vaig poder comprovar que les coses van per bon camí. En aquest país, el canvi climàtic s'està convertint a tota velocitat en una oportunitat de creixement i ocupació per sectors econòmics molt innovadors. Ara, totes aquestes mesures nacionals s’han de traduir en un ambiciós compromís internacional.

És una qüestió de prioritats. El camí cap a una major independència energètica passa per la implementació de polítiques climàtiques ambicioses. La Comissió Europea ha obert aquest camí amb el paquet de mesures sobre energia i canvi climàtic pel 2030. Si els líders de la UE fan gala d'audàcia en la lluita contra el canvi climàtic, garantiran la seguretat energètica d'Europa i impulsaran una recuperació econòmica sostenible.

Nascuda el 1960, Connie Hedegaard, havia treballat en qüestions climàtiques durant diversos anys abans del seu nomenament com a primera comissària de la Unió Europea per a l'Acció Climàtica al febrer del 2010.
A l'agost del 2004 va ser nomenada ministra danesa de Medi Ambient. El 2007 va crear el Ministeri de Clima i Energia, una de les tasques principals del qual va ser l’organització de la Conferència sobre el Clima de l'ONU que va tenir lloc a Copenhaguen (Dinamarca) el desembre del 2009.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció