La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 16, Juliol - setembre de 2014
Irma Ventayol - Tècnica de Gestió del Coneixement de la Gerència d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona
Barcelona, ciutat resilient: l'adaptació al canvi climàtic

La majoria dels impactes relacionats amb el canvi climàtic són impactes ja observats a la ciutat de Barcelona. Com a ciutat costanera i mediterrània, Barcelona presenta un nivell de risc significativament elevat, sobretot pel que fa a les sequeres (s’espera el doble de freqüència i intensitat), les onades de calor (es preveu un augment mitjà de la temperatura d’uns 3,5°C a finals del segle) i els episodis d’inundacions.

Adaptar les ciutats al canvi climàtic significa implantar mesures que disminueixin la vulnerabilitat i augmentin la seva resiliència en front dels efectes no desitjables. La majoria d’aquestes mesures plantegen un canvi de paradigma a nivell de governança, ja que impliquen quatre elements bàsics: la incorporació de la gestió del risc i l’anàlisi cost-benefici en la planificació, ser flexibles a l’hora de definir les solucions d’adaptació atesa la incertesa de les projeccions de futur, una perspectiva multi-escalar i un treball transdisciplinar i multi-sectorial.

A Barcelona, arran dels incidents soferts l’any 2007 (els problemes amb el tren d’alta velocitat, la sequera i una apagada elèctrica que va provocar restriccions de subministrament), es van avaluar les vulnerabilitats en el subministrament de serveis i en les seves interconnexions. Com a resultat, al 2009 es van crear les Taules d’Infraestructures i Serveis Urbans –que, organitzades en grups de treball sectorial, desenvolupen projectes específics per reduir cadascuna de les vulnerabilitats identificades– i un Sistema de seguiment i millora contínua d’aquests projectes. A més es va crear el Departament de Resiliència.

Com que aquests fenòmens no són nous per a la ciutat, Barcelona porta molts anys treballant en el disseny i la implementació de mesures d’adaptació. Entre aquestes destaca el Pla del Verd i la Biodiversitat, l’objectiu principal del qual és augmentar el nombre de serveis ambientals que la infraestructura ecològica proporciona a la ciutat. També està previst introduir mesures per millorar les condicions microclimàtiques (ombra, humitat, frescor) i minimitzar l’efecte de l’illa de calor, com són la creació de corredors verds o la construcció de cobertes i murs verds; i també estan programades accions encaminades a la conservació de la fauna vulnerable al canvi climàtic, com els amfibis.

Per protegir la població vulnerable a les onades de calor, cada estiu s’activa un protocol d’actuació. En la fase preventiva, s’informa als professionals dels serveis assistencials, s’actualitza el cens de persones en situació de risc, es difonen recomanacions generals i s’estableix un servei telefònic permanent. En fase d’emergència, s’activa un operatiu preventiu amb mesures per evitar que les persones vulnerables surtin al carrer en les hores del dia de més calor (a través de la concessió puntual d’àpats a domicili, el lliurament de ventiladors, el perllongament de les activitats als centres climatitzats, com són els casals d’avis, etc.) i un operatiu específic a la via pública.

Per garantir el subministrament d’aigua, s’impulsa la utilització d’aigua freàtica per a usos com el reg de parcs i jardins, les fonts ornamentals, la neteja de carrers, la recàrrega del riu Besós, etc. D’aquesta manera es redueix el consum d’aigua potable per part dels serveis municipals. A més, després de la gran sequera del 2007, es va posar en marxa la dessalinitzadora, amb capacitat per abastir el 35% de l’aigua subministrada a l’Àrea metropolitana, i es van crear redundàncies a la xarxa de distribució per mitjà de la connexió dels dipòsits de capçalera.

Per evitar inundacions i evitar l’abocament directe al mar d’aigua pluvial, fortament contaminada per l’escorriment, s’han construït 600.000 m3 de dipòsits de retenció d’aigües pluvials. Així mateix, s’han emprès mesures per garantir el subministrament energètic, per estabilitzar el litoral, per prevenir incendis, i un llarg etcètera.

En resum, Barcelona s’ha d’adaptar a les noves condicions que planteja el canvi climàtic. I tot i que ja té una llarga experiència, cal anar més enllà per assegurar un bon funcionament de la ciutat. Per això, en aquests moments s’està redactant el Pla de resiliència i adaptació al canvi climàtic; un pla que té la missió d’avançar cap a una ciutat que sigui capaç de fer front als seus reptes, impactes o situacions de crisi d'una manera proactiva, i superar-los mentre n’aprèn i esdevé cada vegada més forta, afegint valor a la ciutat i garantint la qualitat de vida de les persones que hi viuen i / o treballen. En aquesta línia, està previst revisar els plans i programes existents per incorporar-hi els nous escenaris climatològics i definir noves mesures específiques, en el cas que sigui necessari.

Irma Ventayol i Ceferino. Biòloga. Des de setembre del 2009, treballa a l'Ajuntament de Barcelona en projectes de caràcter estratègic i transversal en l’àmbit de l’hàbitat urbà. És responsable de la redacció del Pla de resiliència i adaptació al canvi climàtic.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció