La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 19, Abril - juny de 2015
Xavier Cazorla - Ambientòleg i fundador de l'empresa ēleMents
Ecoturisme a Catalunya: reptes per un turisme sostenible als Espais Natural Protegits

L’ecoturisme, entès de manera simplificada com aquell turisme responsable d’observació i gaudi de la natura, respectuós i dinamitzador de les poblacions locals, és una de les modalitats turístiques que millor compatibilitza els objectius i valors promoguts pels Espais Naturals Protegits (ENP) amb l’activitat turística i d’ús públic.

Aquest 2015, en què ‘Catalunya és casa teva, les destinacions turístiques catalanes d’interior i de muntanya, i per extensió el sector de l’ecoturisme, prenen un protagonisme especial, gairebé diria que inèdit, per esdevenir un referent i un atractiu per aquells visitants, forans i locals, amb ganes de descobrir i gaudir dels racons que amaga la Catalunya més salvatge. Així, en un context de redescoberta interior del nostre país, coincident amb el procés de consolidació de l’ecoturisme a casa nostra, és oportú aturar-se i fer una mirada atenta als reptes que es plantegen a l’entorn del sector i dels nostres espais naturals, sobretot dels protegits, que representen més del 30% de l’extensió dins de l’equació territorial.

Primer repte: De... espais protegits fràgils i amenaçats a... patrimoni conservat i valoritzat. És important reconèixer que Catalunya és natura i és estratègic preservar-ne aquest caràcter. Els nostres ENP alberguen una rica diversitat d’hàbitats, espècies, paisatges i fenòmens naturals, en un territori relativament petit i proper als principals nuclis urbans del país, que esdevenen un atractiu ecoturístic de primer ordre. És clau que, en posar en valor aquest patrimoni natural i cultural, es tingui molt en compte la seva fragilitat davant dels impactes, i es garanteixi la seva conservació, fent-ne un ús turístic sostenible i responsable.

Segon repte: De... equipaments i infraestructures inadequades a... serveis de dinamització turística i territorial. Si bé els ENP disposen d’una extensa xarxa d’equipaments públics d’acollida de visitants, senyalització i interpretació del patrimoni, les diferències en quantitat i qualitat entre ells són remarcables. Precisen ser optimitzats per fer-los atractius, integrar-los a l’oferta turística, i adaptar-los a la lògica de dinamització territorial. Les opcions d’accés i mobilitat interna als ENP, sobretot amb transport públic o col·lectiu, són escasses i poc competitives, i l’adaptació dels equipaments per a persones amb necessitats especials (siguin motrius, visuals, auditives o cognitives) encara ha de recórrer un llarg camí.

Tercer repte: De... sector amb potencialitat a... sector consolidat i corresponsable. Dins de la xarxa d’ENP s’ofereix un ampli ventall d’activitats i productes de natura dels quals es pot gaudir tot l’any, afavorint la desestacionalització i servint de complement d’altres sistemes productius, modalitats turístiques i serveis. Falta, però, generar i promoure més i millors paquets  combinats que integrin serveis complementaris d’àmbit rural (turisme rural, producte local, etc.). Quant als proveïdors d’activitats d’ecoturisme, es compta amb un teixit extens, dispers i creixent format per microempreses repartides pel territori amb un alt nivell d’especialització, però amb una baixa professionalització turística que cal enfrontar. 

Quart repteDe... sector poc planificat a... eines transversals i coordinades amb informació de qualitat. La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) és un sistema d’acreditació voluntària dels ENP que s’ha consolidat com una valuosa eina per a la planificació del turisme de natura i la concertació d’agents turístics en pro del desenvolupament local. D’altra banda, en matèria d’ecoturisme a Catalunya, hi ha una manca de sistematització de dades i d’informació, quantitativa i qualitativa, que ha de ser atesa amb urgència (estat dels recursos, productes i proveïdors, preferències dels usuaris, etc.).

Cinquè repte: De... competència entre microempreses i institucions a... xarxa de cooperació pública-privada. Es requereixen marcs de col·laboració i fluïdesa entre els òrgans públics de planificació i promoció turística, els ens de gestió dels ENP, i els agents privats sectorials en l’àmbit de l’ecoturisme. Tenim un teixit empresarial de natura dinàmic, però poc organitzat que necessita apostar per una visió en xarxa i per uns objectius comuns ambiciosos. Cal fomentar marcs de col·laboració estables i efectius que aglutinin i reforcin tots els agents implicats en el sector ecoturístic.

En conclusió, tenim per davant una mà de reptes que, si s’aborden amb intel·ligència i tenacitat, poden generar nombroses oportunitats en aquesta Catalunya que, dia a dia, es repensa i es reescriu.

Xavier Cazorla és ambientòleg i fundador de l’empresa ēleMents, muntanyes d’idees, amb seu a l’Alt Urgell, especialitzada en turisme sostenible i emprenedoria. Amb més de 15 anys d’experiència en el camp de la sostenibilitat, va ser coordinador del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya que va impulsar l’elaboració de treballs pioners en Ecoturisme a Catalunya. Ha exercit com a consultor per al Regional Activity Centre for Specially Protected Areas UNEP-RAC/SPA de les Nacions Unides, i recentment ha liderat els treballs tècnics en l’elaboració del Pla de Foment per al Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits de Catalunya.     

@XavierCazorla

 xcazorla@inneus.cat




Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció