La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 19, Abril - juny de 2015
Jordi Ficapal i Cristian Palazzi - Observatori de Turisme Responsable de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi
Turisme responsable i turisme sostenible: definicions i reptes

Avui en dia, insistir en la distinció entre turisme responsable i turisme sostenible és un exercici circumscrit a cercles acadèmics amants del debat conceptual, però no deixa de ser interessant traçar, breument, la gènesi d’aquestes denominacions que són, a hores d’ara, gairebé equivalents.

El concepte de turisme sostenible té el seu origen en el concepte de desenvolupament sostenible, que apareix originalment al conegut Informe Brundtland, ‘El nostre futur comú’ (1987), encarregat per les Nacions Unides. Tot i que, ja des del 1978, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) havia creat un Comitè Ambiental, que es va reunir per primer cop el 1981, no és fins el 1991 que, al 41è Congrés de l’Associació Internacional d’Experts Científics en Turisme (AIEST), es defineix, per primer cop, el turisme sostenible com ‘aquell que manté l’equilibri entre els interessos socials, econòmics i ecològics’.

El 1995 té lloc a Lanzarote la primera Conferència Mundial de Turisme Sostenible; un encontre on s’aprova la ‘Carta Mundial del Turisme Sostenible’ que, a partir d’aquell moment, esdevé el document de referència en la matèria. Actualment, l’OMT defineix el turisme sostenible com ‘el turisme que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones’.

Per la seva banda, el turisme responsable, que s’associa al lema ‘millors llocs per viure, millors llocs per visitar’, té el seu origen en certa literatura acadèmica dels anys 70 preocupada pels impactes ocasionats pel turisme de masses i que cristal·litza aquella mateixa dècada amb l’aparició del Arbeitskreis tourismus & entwicklung (AKT), un grup de treball en turisme i desenvolupament que encapçala l’extensa relació de respostes organitzades de la societat civil als reptes que planteja el turisme, fins al punt que alguns autors i activistes consideren que turisme responsable i moviment social són indestriables. Posteriorment, Jost Krippendorf, amb la publicació ‘The Holidaymakers: Understanding the Impact of Leisure and Travel’ (1987), impulsa una línia de treball que, malgrat tenir traces acadèmiques, no es complau en el debat merament conceptual i procura l’aplicabilitat de les seves recerques i reflexions.

El concepte, com ara el coneixem, es defineix al 2002 a Ciutat del Cap on, com un esdeveniment complementari a la Reunió Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible de Johannesburg, va tenir lloc la Primera Conferència Internacional sobre Turisme Responsable a les Destinacions. La definició, inclosa a la Declaració de Ciutat del Cap, és ara àmpliament acceptada i ha estat adoptada pel Dia Mundial del Turisme Responsable, que se celebra cada any des del 2007 al World Travel Market a Londres.

A part d’aquesta diferent filiació conceptual, en posar en relació el turisme sostenible i el turisme responsable alguns autors constaten que el primer seria un concepte de tall més abstracte i genèric, mentre que el segon correspondria més a una aplicació contextualitzada en un lloc, en un temps i amb uns actors concrets. És a dir, per ells, el turisme sostenible consistiria en un seguit de principis universals que el turisme responsable interpreta i aplica en el context determinat d’una destinació turística.

Tal com dèiem, avui en dia, ambdós conceptes gairebé designen la mateixa cosa i, sovint, s’utilitzen indistintament. A més, per una banda, el turisme sostenible, que parteix de principis que es desenvolupen inicialment amb un clar caràcter mediambiental, ha anat incorporant a la seva agenda de forma explícita prioritats en matèria social i econòmica, mentre que el turisme responsable, que ja va néixer des d’un primer moment com una resposta concreta a impactes concrets, incorpora en la seva ‘caixa d’eines’ recursos provinents de les tradicions mediambientalistes més tècniques.

Cal assumir, doncs, es digui com es digui, que el turisme té moltes formes, que les diferents destinacions i els seus agents tenen diferents prioritats, i que les polítiques i les directrius locals haurien de ser desenvolupades a través de processos de cooperació entre els diversos stakeholders de les destinacions. El turisme ha de celebrar la diversitat i reconèixer que a les destinacions, tot i poder aprendre del que s'ha fet en altres indrets, les solucions són locals i requereixen de la participació conjunta de les parts interessades. Aquestes són, precisament, les característiques que defineixen els llocs i les comunitats. I aquestes són les mateixes raons que les fan distintes d'on vivim i que, per tant, motiven el viatge i el turisme.

Assumits, així, els principis del turisme sostenible i incorporat l’anàlisi aplicat que en fa el turisme responsable, el turisme responsable, des d’aquest punt de vista, esdevé més aviat una metodologia transversal consistent a aplicar a les destinacions i als productes turístics determinats principis, criteris i orientacions per a l’acció que reverteixen simultàniament en beneficis per a la comunitat d’acollida i per a l’activitat turística, d’acord amb certes conviccions que estem disposats a defensar.

D’acord amb això, el turisme del segle XXI ha de ser capaç de considerar els següents aspectes:

  1. Minimitzar els impactes ambientals, socials i culturals negatius.
  2. Generar majors beneficis econòmics per a la població local i procurar la millora del benestar de les comunitats d'acollida.
  3. Involucrar als residents en les decisions que afecten les seves vides i els seus modes de subsistència.
  4. Fer contribucions positives a la conservació del patrimoni natural i cultural, i a la preservació de la diversitat mundial.
  5. Proporcionar experiències més agradables per als turistes a través de connexions significatives amb la població local i una major comprensió de les qüestions culturals i ambientals locals.
  6. Proporcionar accés a persones amb discapacitat.
  7. Ser culturalment sensible, i generar respecte i orgull entre turistes i amfitrions.

Podem fer distincions acadèmiques del que signifiquen el turisme responsable i el turisme sostenible respectivament, però, en definitiva, els reptes a què s’enfronta ara mateix la indústria turística exigeixen que posem l’accent en què tots els actors implicats –operadors, hotelers, governs, ciutadans locals i turistes– assumeixin la responsabilitat que els pertoca i adoptin mesures per fer del turisme una activitat més sostenible.

L'Observatori de Turisme Responsable de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi treballa per contribuir al desenvolupament responsable i sostenible de l'activitat turística perquè aquesta sigui una eina de transformació social i de desenvolupament humà. El seu objectiu bàsic és dotar les empreses turístiques d'eines i coneixements per al desenvolupament responsable i sostenible del turisme.

A l'octubre de 2014, va acollir la 7ª Conferència Internacional sobre Turisme Responsable en Destinacions en la qual es va subscriure la Declaració de Barcelona pel Turisme Responsable.




Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció