La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 20, Juliol - Setembre de 2015
Grup de Treball de Sensibilització per a la Sostenibilitat del COAMB -
De les pràctiques d'aprenentatge tradicionals a l'educació per a la sostenibilitat

La vinculació de l’ésser humà amb el medi ha estat la finalitat de moltes pràctiques d’aprenentatge tradicionals de cultures desaparegudes i existents arreu del món. De la mateixa manera, la idea de la sostenibilitat, tot i no anomenar-se d’aquesta manera, també ha estat present en moltes d’aquestes societats, si bé és cert que algunes d’elles, com l’occidental, han evolucionat cap a una complexitat que ha fet minvar l’eficàcia de les pràctiques tradicionals. Per tant, es requereixen nous instruments educatius que contribueixin a la transició cap a una cultura ambiental sostenible. És en aquest context on se situa l’educació per a la sostenibilitat i les variants que en puguin sorgir durant les properes dècades.

Una dècada d’educació per a la sostenibilitat

Tot i que a la segona meitat del segle XIX i la primera del XX ja trobem algunes manifestacions socials que podrien ser considerades el bressol de l’educació ambiental moderna, no és fins a la Conferència d’Estocolm del 1972 que l’ONU fa referència oficialment a la necessitat de l’educació ambiental. Quinze anys més tard, el 1987, es defineix el concepte de sostenibilitat (inclòs en l’informe Brundtland), que es consolida a la Cimera de la Terra del 1992, donant lloc a l’educació per a la sostenibilitat. Després, a la Cimera de Johannesburg del 2002, es decideix establir el Decenni de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible 2005-2014, la finalitat del qual ha estat mobilitzar els recursos educatius del món per crear un futur més sostenible.

Quins han estat els resultats d’aquesta dècada dedicada a l’educació per a la sostenibilitat? Segons l’informe final de l’ONU, el Decenni de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible 2005-2014 ha permès assentar una base sòlida en aquesta matèria, un fonament que actua com a facilitador del desenvolupament sostenible. A més, ha propiciat la innovació pedagògica i ha posat de manifest la importància del compromís dels diferents agents que hi intervenen, així com la difusió de l’educació per a la sostenibilitat a tots els nivells i en totes les àrees de l’educació.

Una oportunitat per revolucionar el sistema educatiu

Ara, tal com s’apunta en aquest informe, cal seguir treballant per tal que l’educació per a la sostenibilitat s’integri plenament en els sistemes educatius. Es tracta d’una oportunitat per revolucionar els sistemes educatius occidentals, de manera que es desvinculin definitivament del model d’ensenyament típic de la societat industrial.

És necessari destacar els talents, les motivacions i les capacitats dels individus a través de la vivència personal i del vincle emocional amb la natura i les persones que els envolten. Així doncs, sense deixar de banda l’adquisició de coneixements, cal reforçar la percepció ambiental (observació, experimentació, etc.), així com el raonament i la discussió.

Aquest repte no es podrà assolir des d’una perspectiva única. Per això, des del COAMB, creiem fermament en la validesa dels diferents models i concepcions. Tan necessari és apropar el medi, i afavorir el coneixement i les experiències de l’entorn, com fomentar la diversitat dels mètodes pedagògics i de les teories conceptuals.

En l’anomenada ‘societat líquida’, és fonamental trobar la manera d’arribar a les persones, ja siguin infants o adults, i sobretot, d’emocionar-les. L’educació ambiental també haurà d’adaptar-se i ser flexible als diversos contextos i als nous reptes com són, per exemple, la sobreinformació o la previsible virtualització (tant a les aules com a casa) de les experiències infantils.

El professional de l’educació ambiental

Tal vegada, algun dia l’educació ambiental serà intrínseca a totes les disciplines i al propi sistema educatiu. Potser la figura de l’educador ambiental serà qüestionable, però ara mateix i durant les properes dècades de plena transició cap a una cultura de la sostenibilitat, el professional de l’educació ambiental és i serà imprescindible.

El perfil de l’educador ambiental, com el de l’ambientòleg, és complex i requereix el domini de molts àmbits de coneixement i habilitats. Entre les competències que ha de dominar un educador ambiental es troben la planificació i la gestió d’equipaments d'educació ambiental, el disseny de recursos d'educació ambiental, i la capacitat d’avaluació i millora constant dels programes i projectes educatius. Alhora, l’educador ambiental ha de tenir habilitats comunicatives per tal de seduir i captivar als diversos públics als quals es dirigeix.

Certament, l’educació ambiental és una disciplina molt oberta, que pot ser duta a terme des de molts àmbits diferents i mitjançant metodologies molt diverses. Però no tot s’hi val. L’educador ambiental és un professional amb una gran responsabilitat social i ambiental que li ha de ser reconeguda. A més dels seus coneixements i experiències, ha de tenir una visió global i transversal de la problemàtica ambiental, així com de la seva complexitat. En cas contrari, l’eficàcia de l’acció educativa es veurà afectada negativament i es caurà en visions esbiaixades, catastrofistes, ingènues, etc.

Tampoc no podem oblidar que una funció important de l’educador ambiental és la formació d’un esperit crític que permeti realitzar una selecció acurada de la informació que, avui en dia, hi ha a l’abast de tothom. L’educador ambiental també pot ser formador de formadors, de manera que els seus educands puguin continuar la tasca educativa cap a altres destinataris des dels seus àmbits (familiar, educatiu, artístic, empresarial, etc.).

A més, és imprescindible que els professionals interaccionin entre ells i treballin en xarxa, per tal d’enriquir-se mútuament i compartir coneixements i recursos. El COAMB, i en concret el  seu Grup de Sensibilització per a la Sostenibilitat, pot i vol ser un espai de trobada dels professionals que treballen en l’educació per a la sostenibilitat.

Tot això que estem demanant als professionals de l’educació ambiental no és poca cosa. Per això, cal treballar pel prestigi de la professió de l’educador ambiental, vetllar per la formació universitària dels educadors i garantir unes condicions laborals dignes. Si volem una educació que sigui realment catalitzadora de la transició cap a la cultura de la sostenibilitat, aquest hauria de ser el camí compartit per tots els professionals que estem relacionats amb l’educació ambiental.

Aquest article ha estat elaborat a partir de les aportacions dels diversos membres del Grup de Sensibilització per a la Sostenibilitat (GSS) del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya.  El GSS té l’objectiu de debatre, reflexionar i elaborar propostes sobre temes relacionats amb l’educació i la sensibilització ambiental, generant discurs i opinió en aquest àmbit, i donant veu al conjunt d’ambientòlegs i d’ambientòlogues de Catalunya.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció