La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 20, Juliol - Setembre de 2015
Jordi Segalàs - Director de l'Institut de Recerca de Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (UPC)
Educació sostenible. El rol de la Universitat en la transició cap a un model més sostenible

Jo he vingut aquí [a la universitat] a perdre quatre anys de la meva vida, per tenir un títol que em permeti guanyar diners per comprar més coses’. Aquesta és la reflexió que un cop em va fer un estudiant a classe. I, després, encara va afegir: ‘i com jo, tots!’. Afortunadament aquesta opinió no és compartida per la majoria dels estudiants de les nostres universitats... o sí?

Sota aquesta afirmació hi ha tota una sèrie d’assumpcions i de valors dignes de ser analitzats. El primer, i el més important des del punt de vista educatiu, és la relació directa que estableix l’estudiant entre el consum i la felicitat. El segon és la concepció del títol universitari com un mitjà per guanyar més diners. I, l’últim, és la vivència del pas per la universitat com una pèrdua de temps. De fet, aquesta lògica es basa en els principis de la societat neoliberal actual; una societat competitiva i egoista, on cada cop estem més connectats però més sols i som més infeliços (el consum d’ansiolítics i antidepressius en l’anomenat primer món, no para de créixer...).

I quin rol juga la educació universitària en tot això? Primer, hem de ser humils. L’estudiant, en arribar a la universitat, porta una motxilla que ha anat omplint de valors i de visions sobre el món al llarg de la seva experiència vital. No obstant, no podem obviar que la universitat és una oportunitat per formar els agents de canvi que poden liderar els processos de transformació cap a una societat més sostenible. I és que els futurs professionals de la política, l’empresa, la gestió, l’enginyeria, etc., es formen a les nostres universitats.

I aquí és on trobem la pregunta del milió: està la universitat preparada per fer front a aquest repte? El paradigma, les polítiques, l’organització i la pedagogia de la universitat actual poden assumir el lideratge de la transició cap a la sostenibilitat? Personalment, crec que ni de bon tros. Fins ara, les universitats que s’han destacat en aquest camp no han passat d’una mera ‘Educació en sostenibilitat’. Una educació que s’ha reduït a la introducció ad hoc d’assignatures o parts de assignatures, d’especialitzacions en temes relacionats amb la sostenibilitat, on la majoria de les experiències aborden la sostenibilitat des d’una visió parcial i disciplinària. Aquesta realitat respon a diferents factors, com són: la falta d’incentius, el currículum encotillat i monodisciplinari, la temàtica ignorada per les agències d’acreditació –tant l’ANECA com l’AQU–, la manca de lideratge institucional, etc.

La nostra societat necessita i exigeix a la universitat una transició cap a una ‘Educació sostenible1 on el paradigma educatiu, la governança i les polítiques, la gestió, l’organització, el currículum i la pedagogia girin al voltant del paradigma de la sostenibilitat. En l’educació no es pot ser neutre. Si no es treballa per a la sostenibilitat i s’obvia, es treballa en contra (i no cal recordar que hi ha indicadors socials i ambientals que demostren que, en el nostre entorn ‘glocal’, les insostenibilitats augmenten).

Cal definir clarament per a què i per a qui s’educa a la universitat. Cal que la universitat es plantegi quin és el seu rol en la nostra societat; un rol que, certament, consisteix a formar professionals amb una sèrie de competències, però també, i sobre tot, a formar professionals amb una visió sistèmica, un pensament crític i eines per catalitzar la transició cap a un model de societat més sostenible. Sincerament, la societat no es pot permetre que els estudiants vinguin a ‘perdre’ quatre anys de la seva vida a la universitat per esdevenir futurs consumidors d’infelicitat.

[1] Per entendre millor la diferència conceptual entre educació en/per a la sostenibilitat i l’educació sostenible suggereixo consultar la següent referència: Sterling, S.; Maxey, L. & Luna H. (2013) The Sustainable University. Progress and Prospects. Ed. Routledge. (http://www.routledge.com/books/details/9781138801516/)

Jordi Segalàs (1967) treballa com a professor associat a la Universitat Politècnica de Catalunya UPC-Barcelona Tech, on també dirigeix l’Institut de Recerca de Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat. És el responsable del grup de recerca en Educació i Tecnologia Sostenible en Educació Superior, del qual també ha estat el director. Va dirigir la Xarxa Catalana en Educació per a la Sostenibilitat. Va obtenir el seu Doctorat en Educació Sostenible en Enginyeria a la UPC-Barcelona Tech. Ha estat treballant en la formulació de polítiques d’ambientalització curricular i en l’elaboració de plans d’acció des del 2000. També ha treballat en projectes TEMPUS (Trans-European Cooperation Scheme for Higher Education) relacionats amb el desenvolupament sostenible en educació superior. Ha publicat més de 70 articles en educació superior i sostenibilitat.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció