La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 20, Juliol - Setembre de 2015
Alba Castelltort - Ambientòloga i investigadora en l'àmbit de l'educació ambiental
Les actuals oportunitats de formació en l'àmbit de l'educació ambiental

El terme ‘Educació Ambiental’ (EA) està format per dues paraules: educació i ambiental. Això implica que, per desenvolupar aquesta professió, cal tenir una formació en aquests dos àmbits. Tot i que l’EA és una de les sortides professionals dels ambientòlegs, en aquests primers vint anys de Ciències Ambientals encara no s’ha pogut donar resposta a la demanda d’incloure-la com una assignatura obligatòria en la totalitat de les universitats on s’imparteix el Grau.

Aquesta manca de formació ha obligat els ambientòlegs a cercar altres propostes formatives en l’àmbit de l’educació, en general, i de l’educació ambiental, en particular. Un dels primers contactes amb el món de l’educació es realitza, normalment, a través del Màster de Formació del Professorat; un màster que ja s’imparteix a diverses universitats i que permet obtenir l’acreditació com a docent de secundària. Malgrat que, a dia d’avui, aquest màster ofereix una formació més completa que l’anterior Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP), l’educació ambiental gairebé no hi té presència.

Fins fa relativament pocs anys, diverses promocions d’ambientòlegs catalans hem tingut la sort de poder accedir a programes de tercer cicle especialitzats en EA, com per exemple: el Programa Interuniversitari d’Educació Ambiental (ofert per la UdG i la UAB, juntament amb altres universitats estatals) o el Postgrado de Educación Ambiental y Sostenibilidad de la UNED. Aquests programes han estat importants per a la professionalització del sector (disseny de programes, metodologies d’ensenyament-aprenentatge innovadores, i avaluació, entre d’altres), així com també per a la formació d’investigadors en aquest camp, tal i com es recull en diverses publicacions del CENEAM. Malauradament, en l’actualitat, tots ells estan en procés d’extinció.

La seva desaparició s’explica, en part, per la nova ordenació universitària de tercer cicle i la unificació dels diferents programes de Doctorat promoguts des de les Facultats d’Educació que, en el cas de la UAB, ha donat lloc el Màster de Recerca en Educació. Tanmateix, aquest màster tampoc no ofereix cap especialitat d’EA i només s’imparteixen sessions puntuals en el marc d’un mòdul transversal accessible des de qualsevol especialitat. Altres programes, com el del Màster en Intervención y Gestión Ambiental: Persona y Sociedad de la UB o el del Màster en Ciencias del Medio Ambiente de la IUSC, que es dirigeixen a un públic divers, també compten amb mòduls específics d’educació ambiental i, en el darrer cas, es poden cursar de manera independent (Diploma de Postgrado en Sensibilización Ambiental).

Com a resposta a la manca d’oferta formativa per part de les universitats catalanes, el COAMB ofereix el Curs d’Educació Ambiental. Actualment, aquesta és l’única proposta presencial de formació professionalitzadora per a graduats universitaris que existeix a Catalunya en l’àmbit de l’Educació Ambiental. En la modalitat no presencial, hi ha el Curso básico de Educación Ambiental que organitza el CENEAM (Centro Nacional de Educación Ambiental).

D’altra banda, la Societat Catalana d’Educació Ambiental, al llarg dels seus 30 anys d’història, ha impulsat espais d’intercanvi i de formació de professionals de l’EA, com ara el Fòrum d’Educació Ambiental que se celebra cada dos anys des del 2000.

Per acabar, fer educació ambiental implica tenir un compromís amb la transformació de l’educació sota el prisma de la sostenibilitat. I, això, suposa reflexionar prèviament sobre la forma com entenem l’educació i sobre la forma com entenem que ha de transformar-se. Des del nostre punt de vista, l’educació ambiental ha de formar persones capaces d’actuar.

Al llarg dels primers 40 anys d’EA a Catalunya, els professionals del sector han impulsat diverses iniciatives innovadores que han contribuït a estendre la cultura de la sostenibilitat, dins i fora dels centres educatius. Alguns exemples, entre molts d’altres, són: les publicacions de materials (Guia Hàbitat d’EA, Guia per fer l’ecoauditoria al centre educatiu, Guia de criteris de qualitat per a les activitats d’EA, etc.), els nombrosos equipaments i entitats existents, l’existència del Servei de Documentació en Educació Ambiental (SDEA), o la col·laboració dels educadors/es ambientals en els Programes dirigits als centres educatius de diversos pobles i ciutats en el marc de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC).

Per aquest motiu, dos dels principals reptes que es plantegen actualment són oferir aquest bagatge d’experiències a les noves generacions d’educadors/es ambientals, i oferir una bona formació que permeti continuar creant i implementant iniciatives innovadores i transformadores de la societat. Per això, cal que des de les institucions com el COAMB, les Universitats i la Societat Catalana d’Educació Ambiental es treballi per tornar a fer visible l’Educació Ambiental i que, els educadors/es ambientals s’associïn i continuïn intercanviant i reflexionant sobre les experiències realitzades i construint nous coneixements. I és que l’EA és un camp en constant evolució.

Alba Castelltort és ambientòloga i ha treballat en l'àmbit de l'educació ambiental formant part de l'equip tècnic-pedagògic del Programa Agenda 21 Escolar de Barcelona. Actualment, gaudeix d'una beca del Departament de Didàctica de les Ciències (UAB) per finalitzar el seu projecte de tesi també en aquest àmbit. És sòcia de la Societat Catalana d'Educació Ambiental.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció