La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 21, setembre-desembre de 2015
Juan Martínez de Aragón i José Antonio Bonet - Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Universitat de Lleida
La importància socioeconòmica de la recollida de bolets a Catalunya

Els ecosistemes naturals, a més de ser subministradors de matèries primeres (fusta, suro, pinyes i bolets, entre molts altres productes) proporcionen a la societat beneficis ambientals i recreatius (Bingham i col., 1995; Costanza i col., 1997; De Groot i col., 2002). No obstant això, aquesta sèrie de beneficis no és explícitament objecte d'intercanvi al mercat i, per tant, no es contempla com a rendiment de l'explotació forestal.

A Catalunya, la recollida de bolets és una activitat recreativa molt estesa, amb 1,2 milions de practicants (Górriz i col., 2014) que accedeixen lliurement al bosc a recol·lectar bolets durant la tardor, generant una gran quantitat de rendes econòmiques, però difícils d’estimar.

A través de diferents mètodes com el del Cost de Viatge, es pot estimar l'excedent dels consumidors de béns locals a partir dels costos en què incorren els visitants i de la freqüència de les visites. Aquest mètode és el que es va utilitzar per estimar el valor de la recollida de bolets al Solsonès. Per obtenir aquest valor, es va realitzar un estudi a través d'entrevistes a boletaires. Segons la informació que van proporcionar, es va xifrar el valor de la recollida de bolets a la comarca del Solsonès en 800.000€ anuals (Martínez de Aragón i col., 2011). A nivell de tot Catalunya, extrapolant els resultats obtinguts a l'experiència del Solsonès, el valor estimat que genera la recol·lecció de bolets recreativa és de prop dels 24 milions d’euros.

En la majoria de les ocasions, els recol·lectors aficionats tenen un cost del viatge associat a la recol·lecció (despesa de gasolina, d'hostaleria, etc.), major que el valor econòmic dels bolets recol·lectats (Martínez de Aragón i col., 2011). Aquest valor negatiu es compensa gràcies al valor turístic i recreatiu que ofereixen els boscos i el seu entorn al recol·lector. En definitiva, el recol·lector no valora únicament els bolets recol·lectats sinó també l'acció d'anar al bosc a buscar-los.

D'altra banda, cal tenir en compte que malgrat el potencial econòmic que ofereixen els boscos quant a la pràctica de la recol·lecció de bolets, els titulars dels boscos i propietaris dels bolets (que representen més del 80% de la superfície forestal de Catalunya), no reben compensació econòmica per aquesta activitat que es realitza a les seves propietats. Ens al contrari, l’accés lliure als boscos provoca, en moltes ocasions, problemes de danys a la forest i una recollida comercial massiva per part de màfies que tampoc beneficia al sector serveis.

Aquesta situació podria canviar si l'administració prengués mesures en aquest tema, ordenés l'activitat de la recollida de bolets i establís una taxa dotant l’activitat d’un marc regulador.

Actualment, el poble català, en un context de forta crisi econòmica, sembla tenir un alt concepte del medi natural i estar disposat a assumir un pagament sempre que reverteixi al bosc o relacionat amb els bolets (Górriz i col., 20014).

La promoció del valor turístic que proporcionen els bolets, versus boscos, pobles, comarques, etc., es presenta com una oportunitat per a les comarques de muntanya que no es pot deixar escapar. Malgrat que es tracti de turisme estacional, els recol·lectors descobreixen nous llocs als quals tornar en altres èpoques de l'any, allargant d'aquesta forma l'activitat a un període de temps major i evitant l’estacionalitat. Però al mateix temps, és necessari establir mecanismes de compensació cap als titulars dels terrenys i propietaris d'aquest recurs forestal tan apreciat com són els bolets.

Referències

Bingham, G., Bishop, R., Brody, M., Bromley, D., Clark, E., Cooper, W., et al. Issues in Ecosystem Valuation: Improving Information for Decision Making. Ecol. Econ.1995; 14, 73-90.

Costanza, R., D'Arge, R., De Groot, R.S., Farber, S., Grasso, M., Hannon, B., et al. The Value of theWorld's Ecosystem Services and Natural Capital. Nature 1997; 387, 253-60.

De Groot, R., Wilson, M., Boumans, R., 2002. A typology for the classification, description and valuation of ecosystem functions, goods and services. Ecol. Econ. 2002; 41, 393-408.

Górriz, E., Martínez de Aragón, J., Bonet, J.A., Vallvey, A. La societat catalana accepta una regulació per la recollida de bolets i un pagament finalista cap a la gestió del bosc. Silvicultura 2014; (70), 18–20.

Martínez de Aragón, J., Riera, P., Giergicznyc, M. i Colinas, C. Value of wild mushroom picking as an environmental service. Forest Policy and Economic 2011; 13, 419-424.


Juan Martínez de Aragón. Dr. Enginyer de Forests. Investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

José Antonio Bonet. Dr. Enginyer de Forests. Professor de la Universitat de Lleida.




Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció