La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 21, setembre-desembre de 2015
Josep M. Mallarach - Consultor ambiental i membre del comité director de la Iniciativa de la UNESCO de Patrimoni de la Humanitat d'interès religiós
Més enllà dels serveis ecosistèmics culturals: recuperar els valors intrínsecs de la natura

El concepte de servei ecosistèmic que es consolida i difon a partir de l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni (MA, 2005) es pot interpretar com una voluntat d'integrar totes aquelles dimensions decisives per a la vida que el pensament reduccionista i utilitarista de la natura havia exclòs. Dins dels serveis ecosistèmics hom sol considerar quatre grups: els serveis de suport, els de proveïment, els reguladors i els culturals. Pel que fa als tres primers grups, el consens ha anat creixent, i els debats actuals fan referència a la seva quantificació i, sobretot, la conveniència, o no, de traduir-los en termes monetaris, a fi de tenir-los en compte en les anàlisis cost-benefici o cost-eficàcia, opció que ha estat radicalment contestada per la majoria d’organitzacions de pobles indígenes i de detractors de l'economia de mercat financera.

Els  'serveis ecosistèmics culturals' es refereixen als 'beneficis no materials que la humanitat obté dels ecosistemes a través del desenvolupament cognitiu, la reflexió, l'activitat científica o recreativa o l'enriquiment espiritual" (Daniel et al. 2012). Aquest grup ha estat objecte de moltes més crítiques, tant pel que fa al seu abast i aplicació, com, sobretot, la seva justificació (Kirchhoff,  2012). Una raó és que, segons la majoria de les cosmologies de la humanitat, els 'serveis' cabdals d’aquest grup no deriven d’ecosistemes (un descriptor propi de les ciències modernes occidentals materialistes) sinó de nivells de realitat immaterials. M’hi voldria adherir, i argumentar que cal recuperar els valors intrínsecs de la natura, si volem guarir les patologies derivades pel reduccionisme materialista, que ha generat la crisi global. 

Per abordar el fons de la qüestió ens podríem fer la següent pregunta: quines són les motivacions més fortes per conservar la natura, la integritat, la salut i la bellesa de la Terra? Segons a qui adrecem aquesta pregunta, obtindrem respostes diferents, òbviament. En el context de crisi sistèmica en la qual ens trobem immersos –de la qual l'ecològica és sols una dimensió– on es troben els mestres de la sostenibilitat?  

Si hem de fer cas a l’Avís a la Humanitat de l’elit científica mundial (UCS; 1992), i mantenim l'esperança d'un "canvi radical de valors”, té sentit adreçar la pregunta a les cultures sostingudes per cosmologies no materialistes, sobretot aquelles que han demostrat ser les més resilients del món. Em refereixo als sistemes de governament tradicionals –siguin indígenes o locals– que han mantingut la integritat i harmonia dels territoris on viuen. Una prova de la seva efectivitat és que, tot i que només són el 4% de la humanitat, conserven a dia d'avui, el 80% de la diversitat natural i el 90% de la diversitat cultural del món, i això malgrat els genocidis que han patit – i pateixen– per part dels qui els volen colonitzar o civilitzar (Sobrevila, 2008). 

Si ens adrecem, doncs, als portaveus d’aquests pobles resilients i els demanem perquè tenen cura de la natura, la mare terra, com l’anomenen sovint, podrem escoltar respostes sàvies. Com que no n’hi ha cap que sigui antropocèntric ni materialista, les respostes mai no seran utilitaristes, sinó que recolzaran en valors més profunds. Els motius que ens explicaran, sovint revestits en forma de mites, connecten amb valors intrínsecs, als quals es vinculen codis de deures i responsabilitats, transmesos i afinats, de generació en generació. Es tracta de valors culturals i espirituals que donen sentit a la seva vida i garanteixen l'harmonia amb la natura, per mitjà del que podríem dir-ne una ecologia sagrada (Berkes, 1999). 

L'abast i severitat dels reptes ambientals globals als quals ens enfrontem demana examinar, curosament, on ens vàrem extraviar, i ampliar l'anàlisi temporal. Perquè les tendències insostenibles que ara s’estenen pel món van sorgir d’Europa Occidental, durant el segles XVII i XVIII, amb uns precedents ideològics que es remunten a l’antropocentrisme renaixentista (Smith, 1984). Avui dia, quan l'antropocentrisme ha esdevingut hegemònic, se'ns fa molt difícil acceptar propostes procedents d'altres paradigmes. Per això, el concepte de serveis ecosistèmics és tan útil, perquè, tot i ser antropocèntric, ajuda a tenir present la nostra dependència de la natura. Però la societat no arribarà a tenir una veritable consciència ecològica, prudent i respectuosa, si no recolza en valors culturals i espirituals més profunds (Dudley et al, 2005).

Cal reintegrar l’economia en les lleis de la biosfera i orientar-la cap al benestar col·lectiu, no pas individual. I per això, ens cal una nova manera de veure i entendre el món (Pigem, 2011). Nova, en el sentit que ha de donar resposta a reptes inèdits, però antiga, o millor dit, intemporal, car ha de recolzar en la saviesa de les cultures i religions més resilients de la humanitat (Palmer & Finaly, 2003), perquè la resiliència és, en darrera instància, adequació a la realitat. Les societats tecnològiques ens hem desconnectat de la natura i hem perdut de vista moltes realitats bàsiques. Hem d’escoltar els “Portaveus de la Terra”, per recuperar els valors intrínsecs, sagrats, de la natura. Com reconeix Posey (1999), el futur de la humanitat, depèn que aquestes veus de saviesa esdevinguin les nostres guies intel·lectuals i espirituals, si volem aturar i corregir el pensament únic tecnocràtic destructor, i mantenir tot el mosaic de diversitat biològica, cultural i espiritual de la nostra meravellosa llar planetària.


Referències

Berkes, F. (1999) Sacred Ecology. Traditional Ecological Knowledge and Management Systems. Londres: Taylor & Frances.

Daniel, T. C. et al. (2012) Contributions of cultural services to the ecosystem services agenda. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 109: 8812–8819.

Dudley, N., Higgins-Zogib, L. & Mansourian, S. (2005) Beyond Belief: Linking Faiths and Protected Areas to Support Biodiversity Conservation. WWF, Equilibrium and the Alliance of Religions and Conservation.

Kirchhoff, T. (2012) Pivotal cultural values of nature cannot be integrated into the ecosystem services framework. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 109 (46): E3146.

Millennium Ecosystem Assessment - MA (2005). Ecosystems and Human Well-Being: Synthesis. Island Press, Washington. 155 p

Palmer, M. & Finaly, V. (2003) Faith in Conservation. New Approaches to Religions and the Environment. The World Bank.

Pigem. J. (2011) Entendre la natura. Fonaments d’una cultura de la sostenibilitat. Papers de Sostenibilitat,. 17. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

Posey, D.A. [editor] (1999) Cultural and Spiritual Values of Biodiversity. A Complementary Contribution to the Global Biodiversity Assessment. UNEP. Global Environmental Facility. Nairobi. Kenya. 731 p.

Sobrevila, C. (2008) The Role of Indigenous Peoples in Biodiversity Conservation The Natural but Often Forgotten Partners. The Wold Bank.

Smith, W. (1984) Cosmos and Transcendence. Breaking through the Barrier of Scientistic Belief. Sherwood Sugden.

Union of Concerned Scientist (1992) Warning to Humanity. Traducció catalana a: www.celfosc.org/cat/avis.html

Josep M. Mallarach és doctor i màster en Ciències Ambientals i membre del COAMB. Treballa com a consultor independent en l’àmbit nacional i internacional. És membre de les Comissions d’Espais Naturals Protegits i de Polítiques Ambientals de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). Professor d'Avaluació de Polítiques Ambientals del doctorat i màster de Medi Ambient a la Universitat de Girona. Va dirigir l'avaluació ambiental del primer Pla General de Política Forestal de Catalunya on va utilitzar la primera estimació econòmica dels serveis ecosistèmics de la superfície forestal del país, realitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya el 2005.

Linkedin




Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció