La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 21, setembre-desembre de 2015
Manel Cunill - Director-gerent de la Cooperativa Agrària del Vallès
Els serveis ambientals dels espais agrícoles metropolitans

Majoritàriament, en les àrees metropolitanes o urbanes, els espais naturals que més han contribuït a l'extensió urbana han estat els ecosistemes agrícoles. Segurament, la seva orografia, la proximitat a la ciutat i els cursos fluvials han estat decisius per a la seva transformació. Per exemple, en el període 2001-2009 la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) va  perdre més de 9.000 hectàrees de terres de conreu. La pèrdua de sòl agrícola no és una dada positiva pel que fa a l’objectiu de garantir un entorn territorial capaç de proveir de béns i serveis ambientals pel benestar de la ciutadania. Els productes agraris de proximitat, així com una pràctica agronòmica respectuosa amb l’entorn, són dos elements clau i de futur per a la sostenibilitat dels territoris metropolitans. 

Avui, és necessari donar valor als espais agrícoles dels entorns metropolitans que al mateix temps són una part important del sistema d’espais naturals de la matriu territorial. Aquest valor es podria avaluar a partir de dues premisses: una seria el valor intrínsec d'aquests espais i l'altra els béns i serveis que ofereixen i garanteixen el benestar de les persones. Aquests dos itineraris no són excloents per determinar el reconeixement social, jurídic i econòmic d'aquests espais. Més aviat mantenen una relació de dependència i d'interrelació. 

En el marc de la tesi del Màster Universitari en Gestió i Valoració Urbana (ETSAB-UPC), es va desenvolupar una metodologia per valorar els serveis ambientals d’abastament d’aliments i els de suport a la biodiversitat dels espais agrícoles d’àmbit metropolità a partir de la informació georeferenciada del SIGPAC (sistema d'informació geogràfica de parcel·les agrícoles). I a continuació, relacionar els resultats obtinguts mitjançant la metodologia anterior amb les delimitacions definides pel Sistema d’Espais Oberts del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). 

La valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes agrícoles s’ha realitzat en tres àmbits del PTMB. En concret, els termes municipals que inclouen l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, el Parc Agrari del Baix Llobregat, i La Granada-Sant Pere de Riudebitlles. L’elecció d’aquests tres indrets respon a l’interès d’avaluar els espais agrícoles més representatius pel que fa al tipus de conreus a la RMB i al mateix temps perquè gaudeixen d’un reconeixement dels seus valors agroambientals. 

Es van calcular els Serveis Ambientals d’Abastament d’Aliments (SAAA) a partir de les dades del rendiment dels principals conreus de la RMB i els usos assignats pels recintes1 SIGPAC. A partir d’aquí, es van determinar cinc  categories que definien el grau d’importància d’acord amb el potencial de subministrament de productes agrícoles per recinte. També es va definir els Serveis Ambientals de Suport a la Biodiversitat (SASB) a partir dels recintes que proporcionen més biodiversitat al conjunt de la matriu agroambiental del territori. En concret, eren els recintes inscrits als registres del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) o bé al Consell Català de la Producció Integrada (CCPI). Els resultats dels SASB es van utilitzar per ponderar els resultats obtinguts en els SAAA. L’objectiu d’aquesta ponderació era incorporar el factor ambiental en el resultat final dels SAAAP (Serveis Ambientals d’Abastament d’Aliments Ponderat). A partir dels resultats obtinguts dels SAAAP es varen comparar amb les delimitacions del Sistema d’Espais Oberts del PTMB, el qual estableix quatre categories: espais de protecció jurídica, espais de protecció especial, espais de protecció preventiva i espais de protecció especial de la vinya. 

Els resultats d’aquest estudi evidencien que els espais agrícoles de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat són els que aporten més serveis ambientals d’abastament d’aliments d’acord amb el grau d’importància definit. D’altra banda, en el conjunt dels tres àmbits d’estudi, el PTMB deixa fora del Sistema d’Espais Oberts 1.619,27ha amb especial incidència en l’Espai d’Interès Natural (EIN) de Gallecs i El Parc Agrari del Baix Llobregat. 

En el cas de l’EIN de Gallecs, la diferència entre els espais amb protecció jurídica i els que només gaudeixen de protecció especial és substancial. Això comporta que una bona part de la superfície d’espais agrícoles dels SAAAP tinguin un grau de protecció mínim. Aquesta situació també es dóna a La Granada-Sant Pere de Riudebitlles amb la diferència que en aquest àmbit existeix una delimitació específica per a la protecció especial de la vinya. 

Aquest mètode pot ser útil en l’àmbit de la planificació o planejament territorial, però no és suficientment adequat per una anàlisi i valoració més detallada dels espais agrícoles. 

[1] Superfície contínua de terreny dins d'una parcel·la, amb un ús agrícola únic.

Manel Cunill i Llenas va néixer a Sabadell l'agost del 1967. És enginyer tècnic agrícola i es va especialitzar en Agricultura Biològica cursant un màster a la Universitat de Barcelona. Més tard va obtenir la llicenciatura en Ciències Ambientals. També ha realitzat el màster universitari en Gestió i Valoració Urbana a l'Escola d'Arquitectura Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és el director-gerent de la Cooperativa Agrària del Vallès.

http://manelcunill.blogspot.com

@manelcunill




Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció