La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 21, setembre-desembre de 2015
Jaume Marlès Magre - Ambientòleg i agrònom
L'ambientòleg i els serveis ambientals dels arbres dins l'ecosistema urbà

Els estudis de Ciències Ambientals van iniciar-se a la dècada dels anys 90 del segle passat, arran de les manifestacions pels problemes ambientals generats per la moderna societat industrial i tecnològica, una societat que aporta coneixements però també riscos i incerteses en desenvolupar un model d’apropiació que es troba sota del llindar de capacitat de càrrega dels sistemes naturals (Boada i Zahonero, 1998). La figura de l’ambientòleg és la d’un professional molt versàtil, perquè ha d’aportar solucions a aquests problemes ambientals, i ho ha de fer integrant les ciències naturals i socials, comprenent els aspectes científics, territorials, socials, tècnics, jurídics i econòmics de les qüestions ambientals.

Tanmateix, és important conèixer i donar valor a tots aquells serveis ambientals que ens aporta la pròpia natura, i fer-ne un bon ús per salvaguardar aquest bé exhaurible. Tal i com deia Richard von Weizsacken l’any 1988, “únicament si aprenem a veure el valor de la natura en si mateixa, la natura permetrà que els humans hi siguem molt més temps. Hem d’aprendre a estimar i cuidar la natura, si volem impedir destruir-nos a nosaltres mateixos. La nostra acció més important és cuidar la natura”.

En aquesta frase, Richard ens ve a dir que la natura i l’home van agafats de la mà. Així doncs, és important vetllar per cadascuna de les accions que es prenen a nivell professional perquè la natura ens segueixi oferint uns serveis. És important tenir consciència i educar, i també recordar aquella frase que moltes vegades hem sentit “pensa globalment i actua localment”.

La natura ens ofereix diferents tipus de serveis. Sense anar massa lluny, posarem l’exemple de la natura a la ciutat. Tot i que habitualment se’ns fa difícil relacionar el terme natura-ciutat,  cal ser conscients que dins l’ecosistema urbà també hi ha natura, i parlarem concretament dels arbres. Els serveis que ens ofereixen els arbres els podem diferenciar en quatre:

  • Els serveis de regulació: els arbres regulen la temperatura, la humitat urbana, la radiació solar, fixen el carboni atmosfèric, absorbeixen contaminants, i esmorteixen sorolls.
  • Els serveis d’abastament: tot i que és difícil d’imaginar, els arbres a la ciutat també poden aportar aliment. Per exemple, l’Ajuntament de Tarragona va firmar un conveni amb una empresa per aprofitar les taronges amargues per fer-ne melmelada. En algunes ciutats, com Valls, de les restes vegetals que provenen de les podes dels arbres, també n’aprofiten la fusta per fer-ne figures i deixar-les a les llars d’infants, perquè els nens hi juguin, les olorin i les toquin; la llenya, per repartir-ne entre els ciutadans per fer foc, o els recintes municipals per alimentar les calderes de biomassa; i el triturat de poda “mulch”, es reparteix en els diferents parterres per millorar les propietats físicoquímiques del sòl.
  • Els serveis de suport, connectivitat i biodiversitat: l’arbrat té la funció de connectar entre els parcs urbans i periurbans, aquell espai on es troben la biodiversitat urbana i forestal, fins arribar a la línia ecotònica, L’arbrat viari fa la funció de corredor i l’arbrat en els parcs de refugi. Tanmateix, els arbres també ofereixen nius als ocells (fringíl·lids) en les enforcadures de les branques, forats naturals o cavorques als braços principals dels arbres per a la fauna cavícola (ocells i ratpenats). No obstant, moltes espècies d’arbres ofereixen requeriments tròfics per a la fauna, i també en diferents èpoques de l’any. És a dir, en el moment d’incorporar més vegetació a la ciutat (naturació), si el gestor té present aquests criteris, aconseguirà l’entrada de fauna (naturalització), i per tant un augment de la biodiversitat a la ciutat (Boada i Capdevila, 2000 i Pallares-Barbera et Al. 2012).
  • Els serveis culturals: aquells béns intangibles i immaterials, com els educatius, de turisme, els espirituals i de benestar. Els serveis educatius són aquelles activitats que diferents entitats poden oferir a la població, per exemple a Barcelona hi ha la iniciativa Bioblitz, que promou activitats relacionades amb la biodiversitat urbana dins la ciutat. Un increment de la biodiversitat repercuteix sempre en la qualitat de l’entorn, augmenta la qualitat de la vida de la població, disminueix l’estrès, i augmenta la satisfacció del treball i el benestar personal.

Els arbres poden arribar a tenir una gran quantitat de funcions, i molt diferents entre elles. De fet, molts científics com Rafel Puig i Valls, Ramon Margalef, i poetes catalans com Josep Carner, Perejaume, etc., donen un valor i una visió diferent de veure l’arbre i estimar la natura. Margalef, per descriure apropiadament la complexitat d’un arbre deia: “el bosc és l’ecosistema terrestre d’estructura més complexa. La peça cabdal és l’arbre, i cal un poeta per descriure apropiadament la complexitat d’un arbre”.

Jaume Marlès Magre (Santes Creus, 1979). Actualment està fent la tesi doctoral sobre “Biodiversitat urbana” a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet el màster d’Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat (UAB, 2012), és llicenciat en Ciències Ambientals (UAB, 2009) i Enginyer Agrícola (URV, 2007). Actualment també treballa de tècnic en jardineria a l’empresa CESPA.




Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció