La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 21, setembre-desembre de 2015
Francesc Baró - Investigador a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
El verd urbà, una oportunitat per millorar la qualitat de l'aire i mitigar els efectes del canvi climàtic a Barcelona?

Els diferents espais verds que podem trobar a la ciutat, com ara parcs, jardins, arbrat viari, boscos, horts, etc., proporcionen un conjunt de serveis ecosistèmics de gran rellevància per a la qualitat de vida dels seus ciutadans. Entre els més palesos trobem els usos recreatius del verd urbà i altres serveis culturals, però també existeixen serveis de regulació que poden ser de gran importància per a les ciutats i els seus habitants, com per exemple la regulació micro-climàtica, la reducció del soroll i de l’escorrentia superficial, la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni o la filtració de l’aire.

Aquest darrer servei consisteix en l’absorció que realitza la vegetació de diferents contaminants atmosfèrics per mitjà dels estomes de les fulles o simplement la seva intercepció i retenció a la superfície foliar. Els serveis de regulació del verd urbà, per tant, poden contribuir a millorar la qualitat ambiental de la ciutat (per exemple, la qualitat de l’aire) i moderar els efectes negatius lligats al canvi climàtic com una major recurrència i intensitat de les onades de calor o les inundacions causades per precipitacions torrencials.

A la ciutat de Barcelona, es va realitzar un estudi, posteriorment ampliat i publicat en una revista científica, que estimava la quantitat de contaminants atmosfèrics i de CO2 absorbits o capturats pel verd urbà de la ciutat (incloent la vegetació de la part del Parc de Collserola que es troba dins els límits municipals), mitjançant un model nord-americà anomenat i-Tree Eco. D’acord amb els resultats de l’estudi, els espais verds de Barcelona van absorbir l’any 2008 fins a 306 tones de contaminants atmosfèrics: 5,6 tones de monòxid de carboni (CO), 54,6 tones de diòxid de nitrogen (NO2), 72,6 tones d’ozó (O3), 166 tones de partícules en suspensió (PM10) i 6,8 tones de diòxid de sofre (SO2). El valor econòmic d’aquest servei seria lleugerament superior al milió d’euros anuals (calculat a partir del costos socials estimats o valor d’externalitat als Estats Units). En el cas del CO2, la captura va ser de 19.000 tones, amb un valor monetari de 300.000 euros.

No obstant, aquestes quantitats són significatives tenint en compte els nivells actuals de contaminació atmosfèrica o les emissions de CO2 que es generen a la ciutat? Si ens centrem en el NO2 i les PM10, que són els dos contaminants atmosfèrics que durant la darrera dècada freqüentment han superat els límits de concentració establerts per la Unió Europea (especialment en les zones de major trànsit viari), els resultats són bastant diferents.

La quantitat de NO2 filtrada per la vegetació suposa només un 0,5% de les emissions totals generades a la ciutat (fortament lligades al trànsit viari), però en canvi la quantitat filtrada de PM10 suposa un 22,3% de les emissions de la ciutat, encara que si es té en compte la contaminació de fons (tant local com regional) l’impacte és molt menor.

En el cas de la captura de CO2, el valor total només suposa un 0,47% de les emissions totals anuals de gasos d’efecte hivernacle de la ciutat. Aquest percentatge, en canvi, augmenta fins al 22,5% en relació a les emissions que contempla l’Ajuntament de Barcelona en el seu compromís amb la Unió Europea de reduir un 23% les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la ciutat fins l’any 2020. Aquestes emissions són les derivades dels sectors i activitats gestionats directament per l’Ajuntament (enllumenat públic, flota de vehicles, gestió de residus, edificis municipals, etc.).

Aquestes dades suggereixen que l’eficàcia d’adoptar polítiques basades en l’anomenada infraestructura verda a escala municipal seria limitada sobre els nivells mitjans de qualitat de l’aire i la compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de la ciutat, però podria tenir efectes localitzats importants en el cas de la qualitat d’aire i jugaria un paper complementari gens menyspreable en relació a altres polítiques adreçades a assolir els objectius de millora ambiental i mitigació del canvi climàtic fixats per l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, és important destacar que la contaminació per partícules és un dels majors problemes de salut pública de l’àrea metropolitana i estudis recents suggereixen que fins i tot una millora moderada de l’aire suposaria un benefici important per a la salut dels habitants i estalvis substancials en costos sanitaris. En el cas del NO2, caldria adoptar normatives i mesures tècniques sobretot adreçades a la contenció del tràfic, com les que ja preveu el Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire (PAMQA 2020), complementades amb estratègies basades en els espais verds.

La implementació d’estratègies basades en la potenciació de la infraestructura verda a la ciutat (com les que proposa el recentment presentat Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona) ha de permetre que aquesta contribució sigui cada vegada més rellevant, alhora que altres serveis ecosistèmics (usos recreatius, regulació micro-climàtica, etc.) són igualment subministrats.

Article reeditat. Primera edició Octubre 2013. Número 13 de la revista Punt Ambiental (Qualitat de l’aire).

Francesc Baró és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialitzat en Gestió Ambiental i Planificació del Territori. Té una àmplia experiència en consultoria i recerca ambiental. Actualment treballa com a investigador a l’ICTA. Participa en el projecte europeu de recerca sobre serveis ecosistèmics OpenNESS i està finalitzant la seva tesi doctoral sobre serveis ecosistèmics en entorns urbans. Twitter: @francesc_baro




Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció