La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 25, Gener - Març de 2017
Irene González Pijuan - Membre de l'Aliança contra la Pobresa Energètica
Com avançar en la lluita contra la pobresa energètica

El 14 de novembre passat vam assistir a la mort evitable d’una dona de 81 anys a Reus a qui Gas Natural havia tallat il·legalment la llum; s’il·luminava amb espelmes que van provocar un incendi. 

Dos mesos després, el dia  16 de gener de 2017, ENDESA porta a judici la Carolina. Davant la impossibilitat de fer front a una acumulació de factures i la inacció administrativa que no li oferia alternativa habitacional, la Carolina va optar per una vivenda recuperada. ENDESA es nega a regularitzar el servei en aquest tipus d’habitatges tot i ser un recurs malauradament comú en famílies vulnerables. La Carolina té un informe d’exclusió residencial; tot i així l’empresa li demana 3.000 euros en base a un càlcul de consum estimat indubtablement a l’alça.

La pobresa energètica està al dia de les agendes polítiques i de comunicació de l’Estat. Tot i així, massa sovint ens trobem una visió tecnocràtica i un ball de definicions que parlen d’eficiència energètica, disminuir consums, baixar potència o demanar un bo social. L’Administració la tracta com un aspecte més dels efectes devastadors de la crisi en les economies familiars i proposa mesures pal·liatives.

Les afectades saben, però, que és una lluita de David contra Goliat; l’energia a l’Estat Espanyol és un oligopoli on tres grans empreses –Iberdrola, Gas Natural Fenosa i Endesa- controlen el 90% del mercat. Un mercat poc competitiu augmenta la vulnerabilitat del consumidor ja que són les empreses qui condicionen els preus finals i els usuaris assumeixen, en canvi, inversions estatals fallides i s’enfronten a factures complexes i difícils de llegir i empreses de recobrament subcontractades per amenaçar famílies amb dificultat de pagament. D’altra banda, el fenomen de portes giratòries que es dóna entre empreses elèctriques i Administració mostra clarament la connivència entre un sector lucratiu i un altre que, en canvi, és responsable del benestar de tots els ciutadans.

El desequilibri de poder comporta situacions d’extrema dificultat en famílies que, fins l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, corrien el risc de talls de subministraments acompanyats de deutes impagables. Les conseqüències de salut,  socials i psicològiques de la pobresa energètica en les persones és difícilment reparable. De fet, l’accés a l’energia és clarament un requisit indispensable per assolir un nivell de vida digne, tal i com recull l’article 11 del PIDESC. Per tant, no sembla obvi que els subministraments bàsics haurien de ser un dret sota control públic enlloc d’un bé de consum i especulació?

És en aquest context que neix a finals de 2013 l’Aliança contra la Pobresa Energètica, amb arrels a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, moviments veïnals o associacions com Enginyeria sense Fronteres, en lluita pel dret de totes a una vida digna i un món sostenible.  L’APE permet aprofundir en les causes de la pobresa energètica i organitzar-se per denunciar situacions d’abús per part de l’oligopoli; també posa en valor la solidaritat i la formació conjunta per lluitar contra les conseqüències que té la falta de subministrament energètic en les famílies.

A finals de 2014 l’APE, la PAH i l’Observatori DESC comencen la recollida de firmes per presentar una ILP el juliol de 2015, ara és la Llei 24/2015 (la més innovadora d’Europa en matèria de pobresa energètica) que parla de dret als serveis bàsics i de la responsabilitat de les empreses sobre les famílies vulnerables.

Aquestes famílies saben que el bo social no s’adequa a les seves necessitats per la seva exagerada exigència de baixada de potència i que el descompte del 25% sobre una part de la factura no té prou impacte al global. Així mateix, quedar-se amb mesures com la treva hivernal o la prohibició de talls no resol el deute, ni l’accés futur al subministrament.

Hauríem de començar a parlar d'una tarifa social en funció de la renta de les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i a càrrec de les empreses que avui en dia gestionen els serveis bàsics. Estan gestionant drets i per tant han d'assumir responsabilitats.

És necessari també encarar la pobresa energètica des de la sostenibilitat del mercat energètic, la localització i l’enfoc de drets. Si perviu el model actual les mesures no resoldran la problemàtica de manera estructural. Cal encarar el camí de retorn dels drets bàsics a mans municipals amb control i participació ciutadana que mirin per l’interès general i tinguin vocació de servei públic.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció