La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 25, Gener - Març de 2017
Ricard Fernández Ontiveros - Gerent de Drets Socials a l'Ajuntament de Barcelona
Una política pública contra la pobresa energètica

Fa poques setmanes es va celebrar a Sabadell el Primer Congrés Català de Pobresa Energètica, amb assistència de centenars de persones, sobretot del món local i de les entitats socials. Una de les ponents convidades va ser Harriet Thomson, de la Universitat de Manchester,una de les impulsores del millor portal europeu sobre pobresa energètica (http://fuelpoverty.eu/). Aquest portal defineix que “l'escassetat de combustible, que també es coneix com la pobresa energètica, es produeix quan una llar no és capaç d'assolir els nivells més bàsics d'energia per a una adequada calefacció, refrigeració, cocció, il·luminació i ús d'aparells de la casa”. El concepte mateix –originat al Regne Unit als anys 80- suposa un canvi social important: dóna visibilitat a un fenomen que, tot i haver existit sempre, havia estat invisible institucionalment, considerat com un problema privat entre unes companyies subministradores i els seus clients, com podria succeir en altres àmbits de l’economia de mercat.

Succeeix, però, que estem parlant d’uns serveis bàsics –electricitat, gas, també aigua- per a una vida digna i decent, que haurien de tenir garantits els seus subministraments a tota la població. Això és el que d’una forma decidida i ferma han posat sobre la taula els nous moviments socials i entitats contra la pobresa energètica, aconseguint situar aquest fenomen en l’agenda pública. I la resposta ha de ser articular una nova política pública que doni respostes sòlides i estructurals. I més encara en uns anys en què la crisi econòmica ha augmentat tant la pobresa i la vulnerabilitat social com els preus dels consums, subministrats de forma oligopolista per unes companyies amb poca sensibilitat social i fort suport polític.

L’acció de l’Ajuntament de Barcelona en aquests dos últims anys ha combinat dues esferes: d’una banda, la més institucional, amb instruccions i sancions orientades a garantir el compliment de la Llei 24/2015, a assegurar la garantia dels subministraments bàsics i a fer assumir a les companyies subministradores la seva responsabilitat social en matèria de drets bàsics. De l’altra, la de gestió, creant serveis abans inexistents, que van més enllà de les ajudes puntuals dels serveis socials. Això s’ha concretat sobretot en els Punts d’Atenció Energètica, que es van iniciar de forma pilot en 4 districtes el novembre de 2015 i es generalitzen ara a tota la ciutat.

Aquests Punts d’Atenció són un bon exemple de política sostenible i transversal que combina la política social, l’ambiental i la d’ocupació. D’una banda, actuen per detectar i reduir la pobresa energètica; de l’altra, promouen l’eficiència energètica i l’estalvi de recursos naturals; i finalment, faciliten la inserció professional de persones amb dificultats d’accés al mercat laboral. En conseqüència, la cartera de serveis inclou accions molt diverses, en les quals col·laboren diversos departaments municipals (Serveis Socials, Habitatge, Agència d’Energia, Barcelona Activa, Districtes...).

La dimensió social és la principal i per això els Punts s’orienten a  detectar situacions de greu vulnerabilitat o urgència en relació als subministraments d’electricitat i gas. Es diagnostiquen els habitatges i les situacions socials de les famílies i es donen serveis d’informació i acompanyament en la tramitació de nous butlletins, en gestions amb les companyies i assessorament en la defensa dels drets de les persones usuàries.

Pel que fa a la dimensió ambiental, cal destacar les accions de formació i capacitació de les famílies com els tallers sobre l’estructura de les factures de gas i electricitat, sobre ús de l’energia a la llar o l’electricista a domicili. Aquestes accions  van acompanyades de  petites reparacions, com instal·lar perlitzadors a les aixetes, ribets a les finestres o portes, canvi de bombetes o monitors de control energètic. Som al davant no només d’un problema social (cal garantir l’accés als serveis bàsics a les persones en risc d’exclusió), sinó també d’un problema ambiental (cal reduir el consum dels recursos naturals i fer-ne un ús eficient), a la vegada que aquest estalvi ajuda a reduir la factura energètica.

Finalment, la dimensió d’inserció laboral es concreta en requalificar professionalment a persones amb dificultats a l’accés del mercat laboral, molts d’ells amb experiència en l’àmbit de la construcció, en nous nínxols d’ocupació (“green jobs”). En aquest sentit s’han desenvolupat els perfils d’agent energètic i d’informador/a energètica.

La gestió d’aquests punts corre a càrrec d’entitats del Tercer Sector Social. Això enforteix aquesta nova política pública local que estem desenvolupant, que ha de ser transversal i no pot oblidar la dimensió comunitària dels processos de canvi i per això ha de promoure la implicació de la ciutadania en la seva execució.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció