La revista del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
Núm. 16, Juliol - setembre de 2014
Marta G. Rivera Ferre - Investigadora a la Universitat de Vic i autora líder del 5è informe del IPCC, i Feliu López i Gelats, investigador al CREDA-UPC-IRTA i autor contribuent del 5è informe del IPCC
Àrees rurals i canvi climàtic: què en diu el darrer informe de l'IPCC?

El Cinquè Informe de l’IPCC ens dóna la possibilitat d’escatir les àrees de consens i de desacord en el panorama científic internacional respecte del canvi climàtic, i les causes i efectes que s’hi associen. En concret, un capítol sencer d’aquest informe s’ha dedicat a les àrees rurals, del qual a continuació n’esmentem els punts principals.

Malgrat la cara predominantment rural de la pobresa –el 75% dels habitants d’aquestes regions viuen per sota del llindar de la pobresa–, i que la meitat de la població mundial viu en zones rurals, no ha estat fins al Cinquè Informe que l’IPCC els ha dedicat un capítol complet. Això probablement s’explica, com apunta el text, per la manca de consens a l’hora de definir allò rural i per les notables transformacions que està experimentant aquest àmbit a diversos nivells (ecològic, cultural, demogràfic, econòmic, etc.). En qualsevol cas, ara que ja es tenen en consideració, felicitem-nos-en.

Impactes

Els fenòmens extrems i les afectacions graduals en processos biofísics són els dos tipus d’impactes que s’associen al canvi climàtic. En aquest darrer informe, tot i la complexitat d’atribuir de manera inequívoca efectes específics al canvi climàtic per la influència de múltiples factors no climàtics, s’han seguit acumulant evidències i s’han descrit més i més impactes. Aquest és el cas, per exemple, de les afectacions que les sequeres i les tempestes tenen sobre la salut humana i les infraestructures, del progressiu decreixement a llarg termini del rendiment de cultius, o de la disminució de les glaceres, molt especialment als Andes.

Vulnerabilitat

Com a conseqüència del reconeixement de la importància dels factors no climàtics (com la pobresa, el context geogràfic, les desigualtats de gènere, la urbanització, o la disponibilitat de serveis públics), la vulnerabilitat es concep, cada com més, no com una conseqüència exclusiva de variacions climàtiques sinó com el resultat d’un entramat de processos i transformacions en què el canvi climàtic n’és un factor més. El canvi climàtic actuaria, doncs, com un agreujant d’una vulnerabilitat subjacent.

En aquest sentit, hi ha un força consens en afirmar que l’accés a recursos naturals, la disponibilitat d’informació i coneixement, i l’existència d’institucions locals flexibles, juguen un paper decisiu a l’hora de reduir la vulnerabilitat de les comunitats rurals. En canvi, el consens flaqueja quan es tracta de jutjar el rol de mesures com l’adopció de la irrigació, una major integració de la pagesia al mercat, la ramaderia intensiva o la diversificació econòmica. Es considera que la ramaderia extensiva, l’agricultura de muntanya i la pesca artesanal es troben entre les activitats més vulnerables, també a les zones tropicals.

Adaptació

Mentre que l’anterior informe de l’IPCC, publicat al 2007, recollia exemples pràctics d’accions d’adaptació principalment dels països desenvolupats, deixant de banda pràctiques aplicables en zones més pobres, amb l’edició actual, això ha canviat notablement. A més, l’informe d’enguany, inclou un ventall més ampli d’accions d’adaptació i contempla, per exemple, la gestió integrada de conques, la cogestió de pesqueres, l’agroecologia o la restauració ecològica.

L’informe recalca també que s´ha de tenir en compte que les estratègies d’adaptació que són vàlides avui no tenen perquè ser-ho demà. I és que existeixen barreres que en limiten el rang d’aplicació. Sovint aquestes barreres són fruit dels factors no climàtics. Per aquest motiu, és fonamental integrar les estratègies d’adaptació al canvi climàtic amb les altres mesures de desenvolupament rural, i centrar-se en reduir la vulnerabilitat a llarg termini en comptes de centrar-se únicament en la recuperació del fenomen puntual.

Hi ha també un consens elevat sobre el caràcter fonamentalment local del procés adaptatiu. L’acceptació d’aquesta premissa no és banal, ja que té dues implicacions importants: remarca la rellevància del coneixement ecològic tradicional, i posa de manifest l’abast limitat que pot tenir la rèplica d’una mateixa estratègia d’un lloc a un altre. Això també té implicacions quant a la governança del canvi climàtic. Es fa necessari un sistema policèntric d’institucions flexibles a diferents escales.

Buits de coneixement

Queda molta feina a fer. Cal seguir acumulant evidències dels efectes del canvi climàtic a les àrees rurals, així com de les estratègies i accions que poden ajudar al món rural a adaptar-s’hi millor. Cal treballar en la implementació de visions de la vulnerabilitat més integradores per evitar desvestir un sant per vestir-ne un altre, com en aquells casos en què estratègies de mitigació es converteixen en traves a les estratègies d’adaptació (per exemple, el biodièsel). Cal fomentar l’ús de valoracions multicriteri, i no només monetàries, per avaluar els impactes del canvi climàtic. Cal treballar per identificar millor les regions i els grups més vulnerables. Ho repetim: queda molta feina a fer.

Marta G. Rivera Ferre, professora i investigadora Ramón y Cajal a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Realitza les seves investigacions en l’àrea de la sociologia rural i de l’alimentació. Els seus treballs se centren en l’anàlisi de la sostenibilitat del sistemes agroalimentaris, fent èmfasi en la seguretat alimentària i en els impactes del canvi climàtic en aquests sistemes. Ha estat autora líder del capítol d’Àrees Rurals del Cinquè Informe de l’IPCC.

Feliu López i Gelats és doctor en Ciències Ambientals, investigador postdoctoral del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) i professor col·laborador de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Ha estat autor contribuent del capítol d’Àrees Rurals del Cinquè Informe de l’IPCC.




« primer   1 2 3 4 5 6 7   següent últim »
1 de 24
Hemeroteca




Què és .ambiental?
Subscripció
Contacte
Equip de redacció